De CDC a Partit Demòcrata Català
Que els dos grans diaris editats a Catalunya i contraris a la independència segueixin bel·ligerants amb el procés de refundació de CDC és un senyal que, als fins ara convergents, les coses els han sortit prou bé. Veure alguns dels opinadors i teòrics del nou populisme polític desconcertats, ho reafirma.
La nova república agafa normalitat política, de l’esquerra radical de la CUP, passant per Esquerra Republicana de Catalunya per Demòcrates i ara el Partit Demòcrata Català i tots amb aposta clara per la independència i la República Catalana.
Segurament l’únic punt “conflictiu” del procés de refundació ha estat el nom final, que ha molestat als escindits d’UDC que fa uns mesos van decidir constituir-se amb “demòcrates” i que plantegen presentar recurs per usurpació de nom. Segurament seria molt millor que treballessin per trobar una manera de sumar esforços; millor PDC–Demòcrates que no PDC contra Demòcrates.
Una altra fita important del nou partit ha estat el debat intern, un debat que en molts aspectes ha semblat el retorn als històrics congressos d’ERC que duraven hores i hores per les aprovacions d’esmenes, però que ha donat mil voltes al populisme dels comuns que defensen que tot ve de baix a dalt, quan resulta que les decisions a dit i l’extirpació de “males herbes” dissidents estan a l’ordre del dia.
En definitiva, tenim una refundació de CDC amb un nou partit independentista i que aposta per la República Catalana, caldrà veure d’aquí uns dies quines són les persones escollides per pilotar el Partit Demòcrata Català.







