La desorganització d'Esquerra
Tot i ser a l'oposició, Convergència i Unió ha aconseguit de mantenir cert grau d'unitat de cara a la galeria. Segurament, l'enfrontament dialèctic entre Mas i Duran d'ara fa uns mesos és un dels capítols més recordats de les batalles internes de la federació. Però més enllà d'aquest capítol, ja tancat i barrat, costa recordar gaires problemes interns que hagin tingut forta transcendència a la premsa. CiU és un partit, que seguint els tòpics de les dretes, ha aconseguit rentar els draps bruts a casa, deixant tota l'atenció mediàtica per a altres afers.A Esquerra, la cosa sembla anar més aviat al revés. Ha estat precisament quan han aconseguit importants quotes de poder, quan el partit republicà ha patit més capítols d'assumptes interns. En els darrers mesos i anys, hem pogut seguir tota mena de pugnes internes, de corrents interns i destitucions fulminants. Així, si Esquerra ja aconsegueix acaparar gran part de l'atenció informativa, sempre amb ganes de mirar amb lupa la feina del partit independentista, també aconsegueix generar gran quantitat de titulars referents a les relacions internes del partit.
Esquerra també compleix d'aquesta manera els tòpics dels partits d'esquerra, que a causa de la seva diversitat d'ideals i morals, sovint no aconsegueix mostrar-se com a un partit dur i compacte, amb les idees clares i amb un camí a seguir, amb la independència com a parada final. Aquesta manca de convicció i de lideratge, provoca sovint el desànim de tota la parròquia independentista, que veu com el projecte més ambiciós per assolir aquest objectiu, a vegades fa passos confusos.
Si Esquerra vol esdevenir el projecte a seguir per part de tots els independentistes, i vol a més convèncer a gran part dels que no ho són, caldrà que faci un sobre-esforç per tal de demostrar la seva unitat. Només d'aquesta manera s'aconsegueix assolir l'autèntic lideratge. El que ens ha de portar a tots cap a la independència!







