El Catalunya-Argentina s'ha de jugar i punt
Ahir dijous es va fer públic que el proper 25 de maig hi ha previst un partit amistós entre les seleccions de Catalunya i Argentina de futbol. La premsa s'ha afanyat a fer-se'n ressò, però a tot arreu es podia llegir que l'encontre queda supeditat a l'aprovació de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF). Una prova evident que demostra la clara i evident submissió dels afers catalans, que necessiten l'aprovació perpètua de Madrid.
0
carregantLa RFEF està capitanejada per l'espanyolista Ángel María Villar, que mai ha amagat la seva antipatia per Catalunya i per tot allò que soni a nacionalisme. Nacionalisme no-espanyol s'entén. El senyor Villar és a més vice-president de la FIFA, un càrrec que no ha desaprofitat en la seva creuada i que li va servir perquè des del 2003 la FIFA entengués el concepte 'país' que apareix a les normes d'aquesta associació internacional com un estat a tots els efectes. L'objectiu era blindar d'una vegada per totes la possible aprovació de seleccions com la de Catalunya o Euskadi. Evidentment, l'home es va curar amb salut i va procurar que aquesta nova llei no fos retroactiva, per tal de no perjudicar a seleccions com les de Gal·les o Escòcia, que ja eren membres reconeguts de ple dret per la FIFA.
Però la jugada no era pas nova. Convertir la paraula 'país' en estat i no aplicar-hi retroactivitat ja s'havia fet abans. Ho va fer el Comitè Olímpic Internacional (COI) a petició del Comitè Olímpic Espanyol (COE), amb el beneplàcit del llavors president del COI, l'il·lustre català Juan Antonio Samaranch. Una llei que és herència d'un personatge, Samaranch, que amb la concessió dels Jocs Olímpics de Barcelona va comprar molts silencis.
Després és fàcil llegir i escoltar que tot això de l'esport no s'ha de barrejar amb política. I el missatge prové de les boques de tots aquells espanyols que pressionen fins a les últimes conseqüències perquè les nacions catalanes i basques no siguin representades a nivell internacional de cap manera. Una vegada més es veu el que entenen els espanyols per democràcia i llibertat, i queda demostrat que el futbol i altres esports són pura política.
Però serà precisament la mateixa política que ens va impedir jugar el Catalunya-Estats Units el passat 4 d'octubre, la que ens permetrà de jugar aquest Catalunya-Argentina. Serà la política de campanya. La política paternalista que, aquesta vegada sí, amb les eleccions a la cantonada, ens donarà permís per sortir de festa i no haver de tornar a les 10. Des de Madrid es deixarà clar que no se'ns posarà cap entrebanc. Tot és política. Tot són volts.
I al final de tot, des d'aquest diari pensem que el Catalunya-Argentina s'ha de jugar i punt. Perquè hem de fer valer els nostres drets i perquè els hi hem de tornar els 3 gols que ens van fer el 29 de desembre de 2004. Per esport, i per Catalunya!
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat