Pizarro o cap novetat per les espanyes
Resulta fàcil criticar la incorporació de Manuel Pizarro com a número dos del PP per Madrid. Pizarro és un anti-català de primer nivell, que ha fet pal·lès aquest fet durant l'OPA que Gas Natural volia fer a Endesa, l'empresa que llavors dirigia. Llavors, Pizarro va arribar a comparèixer davant dels mitjans amb un exemplar de la Constitució espanyola a les mans i apel·lant a la unitat indivisible d'Espanya. Pizarro no volia que la seva empresa anés a parar a mans catalanes, perquè considerava que no eren mans espanyoles. Un fet, que se li va escapar de la boca a la mateixa Esperanza Aguirre quan davant de les càmeres de televisió va dir que no volia que 'Endesa marxés del territori espanyol'.
3
carregantEl cas de Pizarro és ben peculiar. Va ser ell mateix, i sense que ningú li demanés, quan enmig de tot el procés d'enfrontament entre Endesa i Gas Naturall, que va afirmar que mai de la vida 'el busquessin en la política'. Deia que no en volia ni a sentir a parlar. Devia pensar que tot plegat potser encara era massa democràtic. I al PP li anirà bé. S'han buscat un substitut per l'Ángel Acebes, però amb una mica més de classe. Acebes ja va ser el seu dia el substitut del groller Álvarez-Cascos i així perdura una tradició ja centenària de tenir un gran anti-català (o basc en el seu defecte) entre les primeres posicions del partit.
Però l'Espanya profunda és així. No és cap sorpresa. Com tampoc és cap sorpresa que sigui el PP on vagin a parar els seus millors representants. Sense anar més lluny, a Catalunya mateix, el PP ha fitxat al no menys polèmic Francisco Caja per col·locar-lo a les llistes de les properes eleccions estatals. No hi ha cap novetat. El PP ha decidit que la única manera que té d'acostar-se al poder és utilitzant el recurs fàcil de la política espanyola, que consisteix en atacar sistemàticament a catalans i bascos especialment. I no podem dir que siguin precisament tontos, perquè normalment és una fórmula que els funciona bastant bé. I el procés ja ha començat.
Al final, el teatre polític espanyol és sempre igual. Canvien els actors, però mai el rerefons de la història. I els dolents de la pel·lícula, també són sempre els mateixos. Perquè l'exclusivitat del guió és cosa seva, i perquè aquest només l'escriuen el PP i el PSOE. I recorrerem als tòpics i tornarem a dir allò de que no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. Bé, només una diferència... els socialistes, amb aquell somriure i aquella mirada tan hipnòtica, ens fan creure que ells són diferents. És un simple miratge!
Imprimir
Enviar
BCN
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat