Que guanyi Catalunya
L’eufòria nacional espanyola que provoca 'la roja' és comprensible -fins i tot a Catalunya- pels que se senten espanyols. No és la fi del món: fa dos anys Espanya va guanyar l'Eurocopa i, a dia d'avui, a Catalunya hi ha més independentistes que mai. Per això una part no minoritària dels que dijous van celebrar el passi espanyol a semifinals desprenien anticatalanisme visceral en els seus càntics. Hi ha un unionisme radical, amb representació parlamentària de 17 diputats, a qui no li agrada que el sobiranisme avanci. Haurem d'estar preparats per aquest repunt potencialment violent de l'espanyolisme a mesura que Catalunya assoleixi noves cotes de majoria social que legitimin la independència. Una voluntat majoritària no pot deixar-se espantar per la coacció. Al contrari, n'ha de sortir reforçada.Dissabte els carrers de Barcelona han de ser un clam en positiu. D'afirmació. D'unitat davant la intolerància.
Si es guanya la batalla de la legitimitat social, algun dia serà imparable que Puyol, Xavi, Víctor Valdés o Sergio Busquets juguin amb la selecció. La nostra. Ara és un combinat ple de catalans que no han tingut l'opció de triar amb qui volen disputar un mundial.
Diumenge, que guanyi el millor. Però l'aposta de futur i la fita històrica és que dissabte guanyi Catalunya. Els sobiranistes hem de ser més i millors. També hem de demostrar-ho sobre el camp. Als carrers de Barcelona.







