El nostre Ibarretxe
El lehendakari Juan José Ibarretxe va fer petit ahir dijous a la vesprada l'auditori AXA de Barcelona. Ibarretxe venia convidat per la Plataforma pel Dret de Decidir, pel Cercle d'Estudis Sobiranistes i per Sobirania i Progrés per explicar que res l'aturarà davant la consulta popular que vol tirar endavant el proper 25 d'octubre, amb o sense el consentiment del govern espanyol.La presència d'Ibarretxe ha estat aprofitada per líders i representants dels principals partits polítics catalans com Esquerra o Convergència, per parlar de diferents projectes conjunts entre Euskadi i Catalunya. Mas ja s'ha afanyat a explicar que les tres formacions que formen Galeuscat (CDC, PNB i BNG) estan treballant per tal de coordinar estratègies conjuntes per afrontar els principals temes d'estat. Estat espanyol, clar.
Parlar, coordinar estratègies, preparar projectes, etc. està molt bé. Es diu i és útil per generar bons i impactants titulars a la premsa. La gent, el poble, s'engresca i creu que la cosa va de debó, que hi ha un lobby de partits nacionalistes, que encara que sigui petit compleix amb la tasca de defensar els interessos comuns dels territoris que aquests partits representen. Un munt d'il·lusions que es trenquen en el mateix moment que topem amb la realitat de la política espanyola. Llavors, a Madrid, cadascú tira pel seu cantó, i estira que fa fort. Que les paraules, i les estratègies comunes, se les emporta el vent.
Juan José Ibarretxe és el líder basc que s'ha atrevit a plantar cara al govern espanyol. S'ha marcat un propòsit que considera ètic i lícit, i provarà de tirar-lo endavant en pro de la democràcia que li és privada al poble el qual representa. Ibarretxe, amb les seves possibles contradiccions, és un guia que ens ensenya un camí a seguir, i per això els catalans l'admirem i decidim de portar-lo a Barcelona perquè ens expliqui com ho fa. El problema és que mentre tothom se l'escolta amb la boca oberta, ningú pren nota. I al final, ningú s'adona que si els polítics catalans actuessin amb els criteris que Ibarretxe segueix per defensar el seu poble, segurament no caldria que el convidéssim. Potser llavors serien els bascos els qui ens admirarien a nosaltres i ens convidarien a fer xerrades per explicar-los perquè som com som.
Bascos i catalans. A vegades tan iguals, i a vegades tan diferents...







