Tenim un pla
Els catalans som el poble dels sopars de duro. Tothom ho sap tot pel que fa a política. Ningú té dubtes, i qui més qui menys sap dir què cal fer per tal d'aconseguir més reconeixement pels catalans, i ja de retruc, els més eixerits fins i tot tenen algun pla per assolir la independència en només 10 passos. De la mateixa manera que passa al món del futbol, on tothom sembla que en sap més que l'entrenador, els catalans hem assumit -per inèrcia- que els polítics que ens representen no en saben gens. Entre cafè i cafè, es poden escoltar autèntics plans. Alguns són més o menys ambiciosos, però normalment costa d'escoltar un gran pla. Un pla que realment permeti somiar tocant de peus a terra, i no un projecte molt engrescador, però logísticament, legalment o socialment inviable.Ara però, sembla que bufen nous vents pels catalans. Després d'una tasca exemplar, el Centre d'Estudis Sobiranistes ha trobat una escletxa que ens permetria de realitzar un referèndum vinculant. Poca broma. Això és legal i s'ha d'admetre que dóna trempera.
Per tirar endavant aquest pla de referèndums caldrà ser discret i curós, com si del reconeixement d'una federació esportiva es tractés. I en tot moment hem de tenir clar que la maquinària espanyola (socialista i pepera) faran tot allò que tinguin a l'abast per tal d'evitar que un referèndum sigui possible, ja sigui legal o no. Només amb el treball plegat de tots els partits catalans que desitgen poder assolir algun dia aquest referèndum es tindrà prou força per tirar-lo endavant.
Després del nou Estatut, sembla que els catalans acaben de trobar un nou projecte polític que encara permet somiar una mica més. La independència per la via democràtica encara sembla possible. Depèn només de nosaltres que així sigui.







