Interrogants d’una Catalunya complexa
Xavi i Puyol -entre altres- diran alguna cosa sobre la mutilació de l’Estatut ara que ja ha acabat el Mundial i se’ls aixeca el veto comunicatiu? Per què només ells dos van passejar-se petonejant la Senyera en la celebració del mundial?Hi ha una incipient fractura social a Catalunya que s’ha manifestat aquests dies als balcons amb banderes espanyoles versus senyeres i estelades?
Artur Mas parla d’un abans i un després del 10-J i que el camí per Catalunya és ara el dret de decidir. Ho estipularà així en el seu programa electoral i com a condició post pacte?
Mantindrà Joan Puigcercós la promesa de pactar només amb qui es comprometi a promoure una consulta vinculant pel futur de Catalunya en la propera legislatura?
La condició de Joan Laporta de recollir 300.000 suports previs per liderar una candidatura independentista és una proposta en ferm i vinculant o busca guanyar temps per les dificultats d’entesa amb Reagrupament?
La manifestació del 10 de juliol confirma la tendència de les enquestes que cada cop hi ha més castellanoparlants que s’apunten a dir sí a la independència per motius pràctics i no sentimentals ni simbòlics?
Quina sensació van tenir els militants i votants del PSC presents en una marxa de clar signe independentista?
Va estar còmode Duran Lleida en l’‘aquelarre independentista’ que dies abans havia manifestat témer?
Quan va costar a l’agència pública de notícies -EFE- l’informe de Lynce que va oferir una xifra de manifestants que es posava en evidència per ella mateixa?
Hi haurà una resolució conjunta al proper debat de política general espanyol dels grups catalans al Congrés recollint el sentiment majoritari expressat dissabte pels manifestants?
Aquests són només deu dels primers interrogants que ens deixa un cap de setmana històric pel catalanisme i que ha posat en evidència la complexitat d’un país que està immers en el canvi més profund dels darrers 30 anys. Res no podrà tornar a ser igual. Toca moure fitxa als representants polítics. I amb una societat civil que no pot deixar d'empényer.








