Parlon i Iceta, què penseu fer?
El cop d’estat pel poder establert amb Susana Díaz al capdavant contra Pedro Sánchez passarà als annals de la història com una mostra més de la mala qualitat de la democràcia a Espanya, una manera barroera de sostreure el poder de la militància i deixar-lo en mans de les elits o, en aquest cas, en mans dels barons socialistes.
De tot el que va passar aquell fosc dissabte cal destacar els insults que van rebre els representants catalans al Comitè Federal del PSOE, insults, vexacions i altres improperis que van comportar que alguns d’ells presentessin la seva dimissió, com la tinent d’alcalde de Girona, Silvia Paneque.
Ara la pregunta pels dos aspirants a presidir el PSC a les primàries que se celebraran aquest proper 15 d’octubre, Iceta i Parlon, és què pensen fer desprès de comprovar la deriva en que ha caigut el PSOE, que els catalans no són benvinguts i davant els moviments per recuperar la Federació Catalana del PSOE que s’ha conegut fa uns dies.
No és el moment que el PSC torni a volar sol, i buscar lliurament el seu paper a la societat catalana? Per què seguir dins d’un partit com el PSOE on no volen els catalans? Amagar aquest debat porta al PSC dirigit per Iceta o Parlon a un trist paper, sense cap mena de capacitat d’establir propostes clares davant el procés independentista. Seguir formant part del PSOE dilueix el PSC a la irrellevància política i social a Espanya i a Catalunya.







