La gran subhasta espanyola
El circ que aquests dies estan protagonitzant, d'un costat Zapatero, i de l'altre Rajoy, imitant a uns subhastadors de mitja tinta resulta totalment lamentable. Només falta que un prometi una cosa, que l'altre no triga ni una hora que ja està prometent una altra cosa. I cada vegada, una mica més. De fet, Zapatero ha tocat el sostre de la subhasta quan s'ha tret de la màniga que tornarà 400 € directament a cada ciutadà. Això sí que és una promesa. Res de rebaixes. Diner fresc i en mà.Qui no votaria a algú que regala diners? Evidentment, no tot l'electorat és tan curt de mires, i sap que darrere d'aquesta proposta s'amaga una traïció a la democràcia ben entesa. Però evidentment també sabem que una bona part de l'electorat se sol quedar amb el titular fàcil i impressionable. De fet, a Espanya sol dominar aquest segon grup, motiu pel que el mercadeig assoleix quotes tan irresponsables quan s'acosten temps d'eleccions
El que més greu sap de tot aquest xou ja no és que el cost d'aquesta promesa suma prop de 5000 milions d'euros (no de les antigues pessetes, en aquest cas la xifra s'acostaria al bilió). El que realment sap greu és que el dèficit fiscal que pateix Catalunya des de fa anys, no millorarà amb totes aquestes promeses de mestres firaires. Ans al contrari, que no ens estranyi que quan sigui l'hora de la veritat s'hagi de xuclar una mica més la mamella de la vaca catalana. La vaca cega.







