Trump, Rivera, Lerroux o Colau, són el mateix: populisme
19
carregant
Marine Le Pen assegurava poques hores de la victòria electoral de Trump que “el nou president electe representa les classes populars enfront les elits”. Aquesta idea de representar les classes populars l’han repetit insistentment els nous lideratges de dretes i esquerres a Espanya. Tots ells s’apropien de la representació de les classes populars, però a l’hora de la veritat ni primàries, ni vot popular, sinó lideratges designats a dit i pactes que faciliten el govern als de sempre.
Rivera és un clar exemple, acaba fent president a Rajoy i ajuda indirectament a liquidar Pedro Sánchez. Colau acaba pactant amb els socialistes a Barcelona (els mateixos del cas de corrupció Inipro que es ramifica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que ella mateixa havia titllat de casta i màfia), d’aquesta manera evita el pacte que atorgaria una clara majoria ciutadana a favor de la independència.
Aviat encara veurem coses més greus, com el suport gratuït dels populars i Ciudadanos al govern d’Ada Colau, com ja va demanar el líder socialista Jaume Collboni. La política de Colau és l’eina clau per evitar l’avançament del procés independentista, malgrat que els independentistes són majoria a la capital del país, 18 regidors contra els 11 unionistes, els independentistes són fora de la capacitat de decisió.
Per desfer aquesta dinàmica, les forces independentistes haurien de negociar unides amb el govern Colau per forçar un acord en clau independentista. Si la CUP no vol sumar-s’hi, el Partit Demòcrata i ERC podrien bastir un acord per evitar que el colauisme acabi en mans del nacionalisme espanyol. No oblidem que pel nacionalisme espanyol Colau és el mal menor, representa aquella dita “España antes roja que rota”.
El que és clar és que amb les dades a la mà i amb l’actual llei electoral espanyola, no és possible cap alternativa al govern actual de Barcelona i declaracions en el sentit de buscar alternatives són un brindis al sol. El que caldria és que les forces independentistes, amb o sense la CUP, oferissin un acord de país a Colau a Barcelona amb reciprocitat al Govern de la Generalitat fins aconseguir la fita de la República Catalana. No intentar-ho és facilitar la victòria del nacionalisme espanyol més tronat.
I per acabar, el populisme també arriba a les esquerres federals tradicionals. Com pot ser sinó que els dos grans sindicats de Catalunya, CCOO i UGT es manifestin contra els pressupostos de la Generalitat a Plaça Sant Jaume i no ho facin mai davant la Delegació del Govern Espanyol, quan aquest és els veritable causant de les retallades pels incompliments pressupostaris i de les mateixes lleis espanyoles?
Imprimir
Enviar
ELS CATALANS NO VOLEM ESTAR AL MATEIX ESTAT QUE ELLS.
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat