Súper-Maragall
Res sembla aturar el poder socialista. Si la fibromiàlgia no ha aturat la carrera política de Manuela de Madre i Carme Chacón és capaç de fer campanya en ple embaràs, perquè un inici d'Alzhemier hauria de poder aturar a Maragall, que ja ha demostrar sobradament la seva capacitat de no parar mai? Fa uns dies, l'imparable Maragall ja va sospesar de recuperar als seus vells amics de Ciutadans pel Canvi i anar per lliure, però la idea no va reeixir. Més tard, ja insinuava que en aquests comicis espanyols es plantejava de no votar al PSC, ara que ja no hi militava. Avui però, Maragall ha tocat sostre.
5
carregantPasqual Maragall es va passar tot el dijous marejant a tota la premsa insinuant, volent dir, però sense dir-ho del tot. Primer si, després no, després no ho se. L'ex-president no està satisfet de la seva retirada forçada de la política i encara vol donar una mica més de guerra. I com que a casa seva, almenys fins fa poc, ja no li fan cas ha decidit tirar pel dret. Així doncs, si molts esperaven que fos Joan Laporta qui creés un nou partit polític català, s'han equivocat. Si les conseqüències de la darrera nit d'insomni de Maragall acaben tirant endavant, molt aviat tindrem en circulació un nou partit polític. El Partit Català Europeu (PCE).
Maragall, entossudit sempre en enfocar el conflicte polític català amb l'estat espanyol, ho ha provat des de totes les vessants. I cap d'elles, ni ha funcionat ni ha estat a prop de fer-ho. Un fet que no li treu cap mèrit en el visible i eficaç esforç que va fer per tal de conciliar un Estatut de debò amb la gran majoria dels partits del Parlament de Catalunya. Va ser el seu gran èxit, però també la seva tomba. L'ambiciós Estatut va anar a Madrid amb una promesa de Zapatero, que no va dubtar ni dos segons en incomplir. I Maragall va ser cessat de la pitjor manera, amb un final indigne i amb una sublevació total dins d'un partit, que llavors, ja no era el seu.
Però ja hem dit que Maragall és d'aquells polítics que ha nascut per ser-ho. Amb el Partit Català Europeu, encara és massa dora per poder especular quina repercussió real podria tenir aquest possible nou partit en uns comicis. El que queda clar és que de Maragall encara en tenim per una bona estona. No sabem si és que el Polònia l'ha fet reflexionar sobre si mateix, o bé si és que tot plegat pot acabar desembocant cap a alguna cosa més gran. Quan ara fa un temps va ser menystingut pel PSC, alguns feien broma dient que Pasqual Maragall acabaria anant a parar a Esquerra. Avui però, després d'observar les ganes de brega que conserva l'alcalde olímpic, fins i tot aquest fet seria possible. De fet, amb Maragall, tot és possible. Fins i tot que demà afirmi que aquesta idea de muntar un partit polític nou era només una idea i prou. Així és Súper-Maragall, incansable i imprevisible...
Imprimir
Enviar
corro
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat