Per voluntat i per necessitat
Entre els catalans que desitgen la independència, n'hi ha de dos tipus. Els primers són els que la volen com a defensa de la llengua, la cultura, etc. Aquest és el grup dels que volen la independència com a opció política. Al segon grup hi trobem els catalans que necessiten la independència. Aquest grup inclou a tots aquells que potser alguns temes com la llengua i la cultura no els importen excessivament o gens, però que volen la independència igualment. Per superar una anòmala situació econòmica, o dit d'altra manera, per simple necessitat. Aquest segon grup també sol incloure -quasi per defecte- a tots els catalans del primer grup. La diferència entre un i altre grup és que el segon té unes expectatives de creixement molt majors que el primer.
0
carregantQuasi tots els catalans que se senten catalans i estimen els valors propis de Catalunya com la llengua i la cultura, ja fa molt de temps que se senten independentistes. Resulta difícil fer créixer la xifra, ja sigui amb un major creixement demogràfic o ja sigui amb nouvinguts que adopten la cultura i la nació catalana com a pròpies. En canvi, el segon grup cada dia es nodreix de noves incorporacions, de gent que potser fa molts anys que viu en terres catalanes, però que fins ara no s'ha adonat de que la independència d'aquest territori li aniria la mar de bé per les seves coses del dia a dia. Amb més diners, més recursos. I amb més recursos, millor estat del benestar. Del ben entès se suposa.
La major fàbrica d'independentistes és el propi estat espanyol i les seves vessants més obscures. Com més ataquen Catalunya, més persones se sumen a la causa independentista. I des de fa uns anys, ja superada la barrera on tots els catalans que no van arribar a conèixer Franco van assolir la majoria d'edat i es van sumar (i encare se sumen) a la causa, l'independentisme que més creix és el que prové de sectors catalans no tan puristes, però que poc a poc van prenent consciència de la necessitat d'un estat independent per poder competir en un món cada vegada més global.
Aquests dies, en plena pre-campanya pels comicis espanyols, l'odi catalanista s'està fent servir tan des de dretes com des d'esquerres per esgarrapar el vot de l'Espanya més rància, que com saben els polítics espanyols, és ben nombrosa, i per tant, altament cotitzada. A cada gest, a cada paraula, un nou català pensa que ja n'hi ha prou de formar part d'un estat que ens odia amb desmesura, i que no pensa fer res que no sigui sumar-se al clam de l'odi.
Ells fan la seva feina, i nosaltres anem fent la nostra. L'índex de la població catalana que se sent independentista creix cada vegada que el CIS, gens sospitós de ser catalanista, publica un nou estudi. I les dades són les que finalment conten. Per voluntat. Per necessitat. Per justícia!
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat