Puigdemont i Junqueras, candidats a presidir la república catalana
Aquesta setmana la majoria de mitjans de comunicació es feien reso de les paraules del president Puigdemont en el sentit que en un any no és veia president de la Generalitat, però cap mitjà va fer la lectura en el sentit que Puigdemont pot aspirar a la presidència de la República Catalana.
És clar que si el procés independentista fracassa Puigdemont marxarà cap a casa, però com ha dit el republicà Joan Tardà en més d’una ocasió, un fracàs d’aquesta mena es pot emportar per davant tota una generació de polítics. Com que els grans mitjans de comunicació no volen la independència de Catalunya, van obviar l’altre sentit de les declaracions de Puigdemont.
Descartada Ada Colau per ser candidata a la presidència de la República Catalana, prefereix aspirar a la impossible presidència d’Espanya, l’enfrontament per la presidència del nou estat entre els dos polítics més ben valorats, Puigdemont i Junqueras, promet una cursa apassionant que sens dubte incentivarà la participació i augura una majoria absoluta entre els dos principals partits independentista. Sembla impossible que el PDECAT desaprofiti la figura de Puigdemont, i més, si el procés independentista surt guanyador.
Però ara el més important és parlar de procés victoriós cap a la República Catalana amb la convocatòria d’un referèndum un cop aprovats els pressupostos. Un referèndum que crea pànic a Espanya perquè no saben com aturar-lo. Envien la Guardia Civil, la Policia Nacional o fins i tot als Mossos d’Esquadra? Us imagineu les fotos dels cossos de seguretat retirant les urnes davant la resistència passiva de milers de ciutadans? El sí hauria guanyat amb claredat, es tracta de resistir, de fer una resistència passiva com van fer Gandhi o Xirinacs i la victòria esta assegurada.