Kosovo i el tren
Segur que l'alegria de Zapatero arribant damunt del nou tren flamant, serà inversament proporcional a la dels centenars de treballadors que en aquests darrers dies han hagut de patir jornades maratonianes per tal d'acomplir el desig i les ànsies del partit socialista de poder tenir el TGV llest i operatiu just abans de les eleccions espanyoles. Esperem que aquests treballadors hagin tingut una més que merescuda paga extra. Zapatero la pagarà encantat, ja que les grans inauguracions en temps de campanya són el plat predilecte dels polítics.Els socialistes, amb Zapatero al capdavant, es refien de que aquesta jugada els donaran els més que apreciats vots de la corona metropolitana. El tren és un regal per a ells, pels habitants de la corona. Perquè puguin anar a Madrid de tant en tant a saludar la cort i donar les gràcies. A canvi, es demanaran vots. Molts vots. Tots els que facin falta per revalidar el govern amb la màxima amplitud possible. Però Zapatero ha fet les coses amb presses, i alguns dels votants històrics semblen molestos. Emprenyats fins i tot. Perquè costa dissimular la realitat que amaga aquest tren. Ara, després de molt de patir, hi ha tren... però i la resta de coses? On són? On queda allò de 'Si guanya Zapatero guanya Catalunya'?
És curiós que l'arribada, per fi, del tren sigui precisament aquests dies. Aquesta setmana. Nosaltres, els catalans, rebem un tren. Ells, els kosovars, un estat sencer. Un estat per reconstruir, però amb el dret de decidir com i quan. Els seus trens aniran en la direcció que ells voldran, i no els caldrà de preguntar-ho a ningú. Kosovo ha arribat a la majoria d'edat i ha assolit la independència. Nosaltres, menuts encara -de moral-, tan sols rebem una joguina. Que farà feliços a molts, i que ajudarà perquè alguns oblidin 'què volen ser quan siguin grans'. Però és hora de mostrar que ja n'hi ha prou.
Un tren o un estat. Nosaltres decidim. Nosaltres, i només nosaltres, tenim el dret de decidir-ho!







