Les lliçons democràtiques d’Espanya
Quan ens pregunten per la primera línia de tren de l'estat espanyol, la majoria tendim a dir que va ser la de Mataró-Barcelona. En realitat va ser la línia que uneix l'Havana i Santiago de Cuba, que va començar a funcionar el 1835, 10 anys abans de que es posés en funcionament la línia Mataró-Barcelona que hem comentat abans. I és que temps era temps, Cuba era una colònia més d'Espanya, com avui ho és Catalunya. I la història, per entendre el present, és clau. Així doncs, podem entreveure com de la presència espanyola a l'illa, d’aquella oligarquia absolutista que traficava amb esclaus cubans, que obligava als seus habitants a treballar de sol a sol tallant canyes de sucre, ha impregnat als polítics de l’illa, que sembla que n'han heretat alguns tics.
0
( 3 vots )
carregantÉs inevitable parlar de canvis ara a Cuba. Si més no, després de dècades al poder, Fidel Castro ja no és el President i Cap de Govern del país. Amb el canvi de germà a Cuba, certament no ens trobem davant d'una gran obertura política, però ja és un pas. I ens trobem amb un problema: a Espanya, equivocadament, quan es parla de transició en algun indret del món, bona part dels analistes polítics esmenten la transició espanyola com a exemplar. Així doncs, ara que s’ensuma que la transició cubana podria començar en breu, des d’Espanya es farà de nou apologia d’aquell període tan “especial”.
Com podrà Espanya donar lliçons a Cuba de la seva transició? Recordem que a la transició espanyola no es va posar en dubte la Monarquia, no va entrar a debat i fou una condició sine qua non. Segurament passarà el mateix a Cuba amb la concepció del socialisme com a eix central de l’organització de la societat. El socialisme com s'entén a Cuba, clar.
Com podrà Espanya donar lliçons a Cuba quan a la transició espanyola no és van legalitzar tots els partits? Recordem que, per exemple, Esquerra Republicana no era legal. Només es va legalitzar el Partit Comunista Espanyol com a síndrome de canvi però fou bona part una façana electoral ja que els partits a l’esquerra del PCE eren considerats il·legals, i per tant, clandestins. I segurament succeirà el mateix amb l’oposició cubana, s’acabarà el sistema de partit únic? Podrà haver-hi oposició i, per tant, pluralitat d’idees?
Com podrà Espanya donar lliçons a Cuba respecte les transicions de poder? Recordem que Franco va traspassar el seu poder a Joan Carles, rei que encara ens “representa”. Ara, Raul Castro és president senyalat a dit. Si la transició segueix, traspassarà el seu poder? O dividirà el poder que ara té? (recordem que és cap també de les forces armades).
Tot i això, Espanya seguirà donant lliçons. Espanya seguirà el seu discurs triomfalista. Amb aquesta prepotència i vehemència, utilitzarà la transició espanyola com eix legitimitzador per fotre-hi cullerada a Cuba. I fins i tot pot sonar a acudit, però no tingueu cap dubte que des d'Espanya es donaran lliçons de democràcia.
Espanya té l'obsessió d'intentar arreglar els problemes dels demés països, sobretot quan es tracta d'ex-colònies. Llavors, el sentiment paternalista reneix com mai, i prova de fer de 'pare' sense que ningú li ho demani i ensenyar com funcionen les coses al món. Espanya vol actuar com a gurú de la democràcia, i ho fa volent jutjar la dictadura de Pinochet, o bé donant consells de transició a països d'arreu. I no és que els dictadors no mereixin ser jutjats, ni els països rebre bons consells de democràcia, però és que li cal una dosis d'humilitat per un estat com Espanya quan vol actuar com si fos la Suïssa dels països hispans. Encara li queda molt. Massa!
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat