El tempo espanyol
Que la política catalana està subordinada en gran mesura per la política espanyola es demostra aquests dies de campanya. De fet, sembla que la el govern català s’hagi aturat momentàniament. Els diaris parlen molt poc de Catalunya, i molt d’Espanya. La sucursal està pendent de què farà la central per tal de moure’s cap a una o altra direcció. Aquests dies més que mai, tots els ulls estan mirant cap a Madrid.Condicionar la governalitat de Catalunya al que passi aquest diumenge demostra fins a quin punt la situació política catalana es troba al límit de l’auto-gestió política. Com ja s’ha pogut anar veient durant la campanya, Catalunya és, pels espanyols, simple moneda de canvi. Catalunya esdevé simple argument per captar vots a costa seva. Com més mal es fa a Catalunya, millor es tindrà per captar vots de tots els racons de la península.
Espanya no ens vol, però ens necesita. És la vella Espanya de la caverna, que fa valer el seu ‘no somos machos, pero somos muchos’. Disposen dels arguments de la força numèrica, que impedeix que Catalunya pugui optar pel dret de decidir de manera democràtica i pacífica. Els plans espanyols per Catalunya, no compten en cap cas per escoltar les demandes de la seva gent. Però de Catalunya també són els vots que tots els partits volen i necesiten, ja que poden condicionar, una vegada més, la governalitat espanyola. Els molesta, però com sempre ens vénen a buscar.
Diumenge a la nit, quan els col·legis electorals tanquin les portes, començaran a córrer les informacions que configuraran un nou govern espanyol. Sigui quin sigui el resultat, de ben segur que condiciona la política catalana. Tant hi fa si hi ha majoria absoluta per una o altra part. Tant hi fa si es necessiten més o menys diputats per pactar l’estabilitat. El resultat, sigui el que sigui, condicionarà Catalunya com sempre.
A veure quins moviments se succeixen a Catalunya a partir del proper dilluns. Segur que Madrid hi tindrà alguna cosa a veure…







