L’enèsima de TVE3
El tractament que TV3 ha fet de les eleccions escoceses és una evidència més, l’enèsima, d’una televisió provinciana que funciona en clau espanyola. El drama no és que TV3 no tingui excel·lents professionals, que els té, i es nota amb la producció de programes de qualitat en una proporció superior a la resta de televisions que emeten a la Península. El problema és conceptual. TV3 va néixer coixa, els socialistes espanyols estaven disposats a autoritzar-la a contracor però l’entenien com un mitjà antropològic, una televisió folklòrica. La debilitat política però també espiritual del catalanisme regionalista va fer que en posar en marxa TV3 s’optés per un nom que explica moltes coses. TV3, com a tercer canal perquè ja existia TV1 i TV2 i aquí sí amb una “E” ben explícita. La renúncia a portar el nom del país pel qual emetia era el primer peatge, fruit d’un plantejament polític que, des de primera hora, també va ser renúncia a cobrir tot l’espai natural de comunicació que, per a una televisió, lògicament és el mercat de parlants que parlen o entenen la llengua amb què s’emet. Per això, des del primer dia, TV3 va tractar les terres de parla catalana, més enllà de les quatre províncies, com una anècdota. I si finalment aquesta televisió es va aconseguir veure al País Valencià i a les Illes va ser gràcies a la iniciativa de la societat civil. Tot i així, mai no es va plantejar –ni s’ha plantejat- fer una programació informativament propera a valencians i illencs.
15
carregant
Sota aquesta premissa, a TV3 s’ha fet fort un establishment funcionarial d’obediència espanyola i molt afí al socialisme espanyol, que tossudament es nega a fer de TV3 la Televisió de Catalunya. El marc nacional és l’espanyol, amb un acusat caràcter provincià que amb l’excusa d’una realitat política (l’Estat) aborda l’actualitat informativa des d’una òptica nítidament espanyola. I amb el pretext d’una independència informativa i de criteris professionals ens hem d’empassar, dia rere dia, que la prioritat informativa per als catalans és el que passa a Madrid i que tot el que passa a la resta dels Països Catalans és anecdòtic. Per això, segons dades del Consell de l’Àudiovisual de Catalunta (CAC), la preeminència als informatius de partits com el PP i el PSOE (inclòs el PSC) és el pa nostre de cada dia. Sovint, no obstant això, no n’hi ha prou. Com en el recent seguiment informatiu de les eleccions escoceses, en què l’independentisme escocès, guanyador de les eleccions, ha estat tractat amb desdeny i de manera gairebé testimonial. No fos cas que en traguéssim conclusions positives. La complicitat dels polititzats informatius de TV3 amb el Partit Laboralista ha estat d’un desvergonyiment que resulta, això no obstant, molt familiar. La línia, i el trist és que aquí és on s’emmirallen, la marquen rotatius fets a Barcelona que obren portada amb titulars d’aquesta mena: “El president del Govern s’entrevista amb Montilla”, sobren comentaris. Cert que TV3 no ha arribat a aquests extrems delirants però la filosofia del seu establishment professional segueix de manera fidedigna aquest patró: el d’una premsa partidista i amb una vocació espanyolíssima que, això sí, reparteix carnets de progressisme com si fos el manà del bon periodisme.
Imprimir
Enviar
Bergen, Noruega
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat