13/9/2009, el dia que va començar tot
La suma de coincidències va fer que prosperés una moció en un ajuntament del Maresme que algun dia apareixerà als llibres d’història. Les casualitats sempre acaben sorgint si hi ha treball previ que hi aboca. Una associació que ho planteja. Uns regidors que ho eleven al Ple municipal. Un alcalde que inicialment dubtava però que ràpidament es posa al capdavant. Una judicatura espanyola que reacciona impotent intentant prohibir la democràcia. Els sicaris d’aquesta judicatura que, amb dos tristos autobusos, van servir per confirmar que el discurs de la por i l’apel·lació als 40 anys de franquisme ja no fan por.13 de setembre de 2009, Arenys de Munt. El dia que va començar un moviment en què ja s’hi han implicat més de 500.000 catalans d’entre els que han tingut oportunitat de fer-ho. Un fenomen que ha obligat tots els partits a no ser aliens al desplaçament de l’eix de coordenades de la centralitat.
Un procés de participació ciutadana que és inèdit al món ha de continuar. La consulta a Barcelona del 10 d’abril ha de ser un èxit si el moviment popular de les consultes vol demostrar que l’independentisme ha passat del resistencialisme a prendre la iniciativa.
Àngel Colom va profetitzar que el 1992 seria l’any de la independència. Que després de la independència de les repúbliques bàltiques vindria la catalana. Vint anys després seria una frivolitat tornar a generar falses expectatives i menys fer-les servir com a esquer electoral. Evitar frustrar noves generacions és imprescindible si el moviment vol consolidar-se per preparar un embat real amb l'estat i en condicions objectives de victòria.
Un any després, la millor lliçó del 13 de setembre de 2009 és que si la societat civil es mou, els representants polítics també ho fan. L’esperit d’Arenys ho ha demostrat. El 28 de novembre caldrà que aquests més de 500.000 ciutadans que han participat en les consultes i els que no han pogut fer-ho tinguin present que el seu vot pot ser decisiu. Clau per fixar horitzó -sense pressa però sense pausa- que permeti dipositar en una urna internacionalment avalada la papereta del Sí.







