A sang i fetge
Escriure aquests dies posant en evidència la ja de per si prou evident derrota d'Esquerra és la solució fàcil. Tots els diaris sense excepció han fet sang i fetge de l'actual situació d'Esquerra. I no és que no tinguin raó ni que no tinguin prou arguments a l'abast per fer-ho. El partit de tennis de declaracions que s'ha vist entre Carod i Puigcercós no fa més que alimentar d'arguments als mitjans que no escatimen en fer més gran la foguera. És tan fàcil i hi havia tanta ràbia continguda que, com comentem, és molt fàcil escriure sobre la part més negra de la situació. I la cosa acaba de començar...
10
carregantPerò malgrat tot, Esquerra continua sent el tercer partit de Catalunya. No en les eleccions d'aquest diumenge, que va ser quart darrere del PP, però sí quan parlem de Generalitat i de municipals. Quan parlem del país, vaja. Esquerra té encara un coixí de vots important, i pel que s'extreu de les dades de participació d'aquest diumenge, en cap cas hi ha hagut un traspàs de vots rellevant cap a altres formacions. El que sí que hi ha hagut és una abstenció flagrant de la militància, que s'ha negat a anar a votar. El vot de càstig que s'anomena. Un senyal que evidencia que de fet, tampoc hi ha cap altra formació política catalana que es mereixi els més de 300.000 votants que es van quedar a casa. L'alternativa independentista d'Esquerra no existeix, més enllà de partits encara minoritaris. Uns partits que tal i com van les coses i si fan la feina que han de fer, podrien ser molt aviat una alternativa real.
El perquè de tot plegat doncs, sembla que recau en la il·lusió que Esquerra generava, i la seva constant davallada en els darrers anys de tripartit. La gent, els votants, sembla que hagin perdut la il·lusió per un projecte polític que compleixi un camí cap a l'alliberament nacional. Però és una situació complicada, ja que una part detesta el pacte amb els socialistes, i l'altra part no pactaria mai de la vida amb Convergència. I veient aquest marge de maniobra que es genera, i veient també que l'opció d'assolir aquell milió de vots que es comentava ara fa tot just 4 anys no s'assoleix, hauria de fer recapacitar els líders d'Esquerra sobre l'estratègia política que ha de seguir el partit els propers anys si de de debò es creu això del 2014 i del dret de decidir.
De moment, com ja hem dit, els antics votants encara hi són. No han marxat cap a altres formacions. Fins i tot Convergència no ha sabut treure partit d'aquesta crisi d'Esquerra, i tan sols ha aconseguit de mantenir-se. A l'alça, però tendint a l'estancament. Per tant, o es fa un cop de timó, o les conseqüències poden ser totalment imprevisibles. Per començar, caldria aprendre a netejar els draps bruts a casa. Amb aquests gestos de batalla interna tan públics i que serveixen tan bé de carnassa per a la premsa, no està donant una imatge d'unitat precisament. Així sí que no anirem enlloc!
Imprimir
Enviar
Sant Just Desvern
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat