Canviarà Espanya?
Els socialistes s'ha endut La Moncloa amb una campanya que no era campanya. Bé, la campanya es deia por, o PP. I prou. Però ara que tot apunta que Zapatero esdevindrà de nou president de l'estat espanyol, caldria saber quins són realment els seus plans pels propers quatre anys si és que realment té pensada alguna cosa. En les eleccions passades, quan no tenia tan clar que podria ser president fins que van succeir els tristos atemptats, Zapatero havia promès de tot. Nosaltres els catalans, ho sabem perfectament amb el cas de l'Estatut. I també nosaltres els catalans, sabem com va acabar aquella història. Zapatero havia guanyat de manera mig imprevisible, i les seves promeses es van transformar en negatives.Però ara costa molt saber amb què ens sorprendrà, ja que a banda dels famosos 400 euros, poc més sabem la majoria de ciutadans sobre el seu programa real. En tot cas, recordem que Zapatero va anunciar que el desplegament i traspàs de competències a les autonomies ja havia assolit el sostre amb l'aprovació (sic) dels respectius estatuts. Per tant, no costa massa imaginar que qualsevol nova demanda costarà encara més que abans quan els relatius governs havien promès -falsament- un munt de coses. Ara, ni tan sols hi ha promeses. Només misteri...
Un dels principals candidats a muntar equip estable amb el partit de ZP és Convergència i Unió, que ja ha avançat que la publicació de les balances fiscals és una de les condicions sine qua non per a assolir qualsevol entesa entre els dos partits. Esperem que aquesta bona intenció es porti a terme, i finalment després de tant de temps de demandes, es pugui conèixer la realitat. Els catalans -vista la situació quasi incanviable- estaria bé saber on van a parar tots els nostres diners, i si realment se n'està fent un ús positiu. Tant de temps pagant tants diners, algun resultat haurien d'haver aconseguit, no? Doncs bé, segons el darrer estudi de la Fundación BBVA ens diu que, com des de sempre, Andalusia i Extremadura ocupen les darreres places pel que fa el creixement de competitivitat. Res ha canviat. Les comunitats més pobres continuen igual de pobres... i Catalunya se'n veu perjudicada en benefici de no-res.
L'objectiu dels partits catalans de cara a la propera legislatura hauria de passar almenys per la reclamació d'un nou sistema de finançament, més just i més democràtic. No pot ser que res canviï i que sempre continuem en una situació de desigualtat. Com diu la dita: Espanya canviarà, o no serà!







