PSC: entre Maragall i la reculada
Vendetta o aprofitament barroer? L’entrevista a Pasqual Maragall en què s’intuïa un suport implícit a Artur Mas -malgrat els matisos posteriors- no era improvisada. Tant qui l’autoritza com qui la demana saben què busquen o què pot passar. La família Maragall i CiU. Venjança per una banda i aprofitament d’un expresident malalt per intentar desequilibrar el rival, per l’altra part?CiU va prometre enterrar els DVD’s i la propaganda negra que tanta polseguera va aixecar el 2006 i fer una campanya neta i en positiu. Però amb Madí o sense, en set dies l’eurodiputat Tremosa ha comparat José Montilla amb Franco i s’ha utilitzat la figura de Pasqual Maragall com a element desestabilitzador amb una entrevista d’una càrrega ètica com a mínim discutible.
Mentrestant el PSC intenta mobilitzar el vot tradicionalment abstencionista en les eleccions catalanes. Però, inevitablement, trasllada una sensació de reculada en la catalanitat que ha impregnat la seva acció política dels darrers quatre anys. Mobilitzar el vot del PSOE a Catalunya amb una campanya pensada en castellà pot provocar la fuga massiva del socialisme catalanista cap a l’abstenció i la resta de partits de tradició democràtica.
El risc d’aquesta maniobra és que pot percebre’s com una manca de coherència. El PSC ha votat la Llei del Cinema. La Llei d’Acollida o el Codi de Consum. Ha fixat uns paràmetres perquè els estudiants catalanoparlants tinguin els mateixos drets que els que no ho són a la universitat. I, sobretot, ha fet complir la llei -si calia- de la manera com es fa respectar la legislació: sancionant qui vol saltar-se-la.
Quan es conquereixen determinades posicions és molt difícil fer marxa enrere perquè les decisions es consoliden amb el temps. Si el PSC intenta recular i torna als discursos de fa 10 anys també pot perdre l’electorat menys catalanista perquè ho identificarà com a cop de timó forçat.
L’oportunitat d'atreure aquests exvotants maragallians sorgeix per CiU, ICV i sobretot Esquerra. Si saben recollir el desconcert del socialisme català, el mapa de partits a Catalunya pot alterar-se. Però el perill és gran: que el PSC reculi en el discurs de legitimació de la catalanitat normalitzada que ha fet els darrers anys.







