La imatge d'Esquerra
El que està passant aquests dies és una mostra d'allò que mai hauria de passar en política. Cada vegada que Esquerra és citada en algun mitjà de comunicació, ho és en motiu de la seva política interna i no per valorar la seva acció al govern. Aquests moviments tàctics, dia sí i dia també, estan provocant una espiral cada vegada més ferotge. I tot i així deu ser poc si tenim en compte que el famós Congrés que se suposa que ho ha de canviar tot no se celebrarà fins el proper 7 de juny. Dos mesos llargs doncs.El problema de tot plegat ja no és el fet que ara mateix s'estigui vivint una pugna oberta dins de la formació independentista per tal de prendre'n el control, sinó que cada un dels moviments interns que acaba a la premsa és una possible bona acció de govern que es quedarà a l'ombra. Perquè els mitjans gaudeixen amb la matança (la que sigui), i a més a més, es venen més diaris parlant de batusses que no pas de política. Així és la societat catalana, en la seva amplitud.
Si s'ha arribat fins a aquest punt de no retorn és a conseqüència dels mals resultats en els darrers comicis estatals. Però Esquerra hauria de saber entendre que bona part de l'abstenció que la va castigar és per culpa de no saber vendre la feina feta, que se n'ha fet molta. Esquerra sempre ha anat coixa a la premsa catalana, amb més enemics que amics, però ara, a més, ho estan servint en safata perquè els diferents mitjans els ataquin encara més. I a més atacs, menys vots.
Esquerra hauria de fer gran aquella màxima que diu que els draps bruts es renten a casa. No cal amagar res. Esquerra és un partit obert. Però potser caldria ajustar una mica més la porta... perquè no hi entrin mosques.







