La renovació del finançament
Aquests dies, el finançament del govern català està sobre la taula. És tan evident que li cal una renovació, que ja ningú pot escapar-se de mencionar-ho. El conseller d'economia, Antoni Castells, ja ha avisat que els canvis haurien de ser imminents. I en plena catarsi, els socialistes espanyols ja han declarat que aquesta serà una prioritat per aquesta legislatura. Fins i tot ja tenen la data triada, que es preveu que sigui el 9 d'agost, la data que fixa el nou Estatut. El que diu la llei, vaja.Però ja se sap que les promeses socialistes no són massa de fiar. Més encara si, tal i com també han declarat, volen publicar les balances fiscals. Unes balances fiscals que fins ara han estat un dels grans temes tabú, negant-se a parlar-ne de manera sistemàtica i de manera totalment consentida per part dels socialistes catalans. I clar, com dèiem, tanta promesa espanta.
El sistema de finançament espanyol disposa dels recursos que disposa. Són uns i no uns altres, i per tant, tot el que millori Catalunya, ho deixarà de percebre una altra regió de l'estat espanyol. Tan senzill i simple com això. Però la realitat és que els mitjans espanyols es negaran a explicar-ho de manera justa, i parlaran de 'robar' i de 'guanyar'. Ubicaran als bons i als dolents de la pel·lícula, i en aquest càsting, els catalans tenim de rebre el paper de dolent.
Serà llavors i només llavors, quan els espanyols -segurament ajudats pel PP- pressionin al govern espanyol per tal de demanar explicacions, que sabrem si això del nou finançament va de debò o no. Serà llavors, quan els socialistes vegin perillar un important nombre de vots, que es posarà de manifest si seran justos o seran partidistes. Fins llavors, de moment, tot són només paraules i bones intencions. Segurament per aquest motiu, Castells ja ha avançat que la negociació serà dura. Esperem que no tant com la negociació del nou Estatut.







