Alícia Sánchez Le Pen
Sánchez-Camacho i el PP de Catalunya estan fent allò a què Sarko va recórrer a França per ser escollit president de la República: assumir postulats propis de la ultradreta per atreure votants no habituals de la dreta -a priori- més moderada. Fer un torniquet per evitar la fuita cap a Le Pen, cap a Josep Anglada. Els moments de crisi i dificultats econòmiques sempre són els més adobats per als discursos de la por.El PP de la majoria absoluta d’Aznar va reformar la llei d’estrangeria fins a tres vegades en quatre anys, sumint l’Estat en un caos legislatiu sense precedents. Eren temps de totxo a dojo i construcció a tota màquina. Feia falta mà d’obra barata, irregular si calia. Els principals beneficiaris d’homologar l’Estat espanyol -en temps rècord- a percentatges europeus d’immigració no van ser les classes populars sinó els grans empresaris que subcontractaven obra i que el fet de tenir o no els papers en regla era l’últim requisit.
Eren temps en què immigrants arribats en pastera a les Canàries eren facturats en avió fins a Barcelona i havien de malviure durant dies a la Plaça Catalunya o la d’André Malraux fins que la policia de Julia García Valdecasas els dispersava violentament a cops de porra perquè seguissin pul·lulant sense rumb per la ciutat. Eren temps en què el negoci de la seguretat privada va fer un salt en contractació mai recordat amb la família Mayor Oreja al capdavant d’una de les primeres empreses en el sector.
L’esquerra és la gran vençuda d’aquest debat. Ha intentat -a Catalunya i Espanya- atacar els epicentres del problema: la pobresa i l’escolarització. Però no ha sabut explicar-ho. Ni contraatacar la demagògia de la dreta que ara vol aparèixer com a salvadora d’una situació que ella va crear.
El centreesquerra, des dels postmarxistes fins a la socialdemocràcia o l’esquerra liberal, ha de ser capaç de mirar els ulls de les classes populars i explicar-los el perquè de tot plegat. Fer pedagogia. I, sobretot, donar solucions pròpies i no voler emular la dreta. La còpia mai iguala l'original. Invertir en la convivència obté rèdits a llarg termini. Si les forces de centre i progrés no són capaces de fer-ho, estaran entregant la confiança de les classes treballadores a una dreta espanyolista que, a casa nostra, també posarà els seus votants i efectius en contra dels drets i les llibertats nacionals de Catalunya.







