La música socialista
Un any més, ja tenim aquí la gran Feria de Abril -escrit al cartell així clarament en espanyol- que ha presentat la Federación de Entidades Culturales Andaluzas de Catalunya (FECAC). Però no ens ha d'espantar aquest fet, ja que més enllà de posar Catalunya enlloc de Cataluña, no és una fira que pretengui en cap cas ser gens catalana. Això sí, no hi ha hagut cap mena de problema perquè entre la Generalitat de Catalunya del seu bon amic José Montilla, la Diputació de Barcelona del seu bon amic Celestino Corbacho i l'Ajuntament de Barcelona del seu bon amic Jordi Hereu, l'entitat que organitza aquest festival hagi rebut un total de 230.000 € de diner públic de les institucions catalanes.La subvenció de qualsevol cultura no mereix cap retret, però només quan la cultura pròpia es troba totalment normalitzada i estable. Un fet que no es produeix en aquest cas, i que de cap manera els socialistes que es fan dir catalans pensen ajudar a que canviï. Només cal fer una repassada per cartells musicals de Primavera Sound, el Summer Case, el Sonar o les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat. La presència de la música catalana, si no és nula, poc li falta. La única música a promocionar públicament doncs, la música espanyola.
Després, els socialistes voldran fer creure'ns que tenen la plena voluntat de normalitzar la llengua catalana. Però els fets i només els fets posen en evidència que això no és així de cap de les maneres. Sense anar més lluny, el president de la FECAC, Francisco García Prieto, ha demanat dues entrevistes als líders d'Esquerra per explicar-los què és la Feria de Abril. Per l'altra banda, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha destacat l'esforç integrador d'aquest esdevniment. El que no ha deixat clar és qui pretén integrar a qui... Per tant, que no ens vulguin vendre la moto!







