Esquerra i el Barça, en desànim
Els resultats, provinguin del camp que provinguin, solen estar condicionats per l'estat d'ànim d'aquell qui realitza la tasca. Quan els ànims són bons, les coses acostumen a anar molt millor que quan regna el desànim. I a més desànim, pitjors són els resultats. És un peix que es mossega la cua. Una espiral de desànim de la que sembla que no pugui sortir-se'n mai. Una mica el què passa aquests dies tant a Esquerra com al Barça.Esquerra està patint un càstig propiciat pel fort creixement dels darrers anys. Qualsevol entitat que creix de manera tan ràpida, sovint ha de parar-se un moment i estabilitzar la nova situació, molt major que l'anterior. Ara però és el moment de cimentar i consolidar-se. Només i només llavors serà el moment de sortir d'un campament base amb la intenció d'assolir el següent i arribar fins al cim. Només amb una situació sostinguda amb uns fonaments solidificats es podrà iniciar una nova etapa de creixement cap a majors quotes de gestió política, que han de tenir per objectiu l'assoliment de Catalunya com a nou estat.
El desànim de can Barça no ve propiciat en aquest cas per problemes d'identitat. Sembla que les coses estan ben orientades en aquest sentit. És en el camp esportiu on les coses no acaben de funcionar de la manera adequada. El desànim de l'entitat blaugrana afecta absolutament a tothom i les ones negatives no ajuden als jugadors. Però un equip guanyador no sol ser recordat pels seus títols, sinó que també és recordat per l'equip unit i compenetrat que en resulta. Un simple estat d'ànim, i un simple esperit guanyador solen anar agafats de la mà en la victòria.
El Barça necessita marcar gols per demostrar que l'estat d'ànim està a l'alça i que ningú s'ha de preocupar de res. En el cas d'Esquerra, la cosa és una mica més complicada. Què s'ha de fer per demostrar que les coses van en la direcció correcta és la pregunta que s'hauria de fer el partit. Només d'aquesta manera s'aconseguiran vots, que es transformaran en poder polític, i que poc a poc ens portaran a l'alliberament nacional. La pregunta és què ha de fer Esquerra? Quin és el camí que ha d'agafar? Sembla que no està tan clar. Diferents grups i diferents persones tenen diverses respostes per aquesta pregunta. L'equip compenetrat de fa uns anys, com el Barça, estan en estat de desànim. I com hem dit, amb aquest desànim no hi ha esperit de victòria.
Caldrà donar un vot de confiança o caldrà fer canvis contundents en la seva gestió? Continuïtat o destitució? Les respostes arribaran, de ben segur, molt aviat.







