El català de Woody Allen
El discurs de l'Espanya auto-anomenada democràtica, és a dir, l'Espanya dels darrers 30 anys, ens declara que ningú resta exclòs. Tot és possible en aquesta Espanya plural. La també auto-anomenada 'nación de naciones'. Fins i tot els partits independentistes hi tenen cabuda. Que no sigui dit. I bé, això és així fins que per la via democràtica aquests partits independentistes van assolint quotes de poder cada vegada majors. Llavors el discurs es transforma amb el de 'España se rompe'. Només s'obliden de comentar que per la complicada via democràtica i fent servir unes lleis molt fetes a mida.
0
( 3 vots )
carregantUn fet similar passa amb el cinema. Tan hi fa si hi ha lleis o no que defensin la presència de la llengua catalana. La veritat és que són molts els que s'excusen dient que l'ús de les llengües no s'hauria de regular en cap cas per la via legal, sinó que hauria de ser la força comercial la que decidís quines llengües són les més útils i les més pràctiques. Una declaració de principis totalment enverinada, però a la vegada feta des d'una coherència que els catalans no sabem o no volem rebatre.
I això és així fins que un bon dia una empresa catalana dedicada a la producció anomenada MediaPro aconsegueix de produir una pel·lícula amb el gran Woody Allen, que serà rodada a Barcelona i que comptarà amb certa presència d'actors catalans. Finalment, quan el film que es titularà 'Vicky Cristina Barcelona' ja està a punt de ser estrenat, aquesta empresa -recordem-ho- privada, decideix que a Catalunya només serà projectada en llengua catalana, o en versió original en algun cine concret.
Algú endevina quina ha estat la reacció de la caverna auto-anomenada democràtica i plural? Doncs evidentment, tot allò de que el mercat havia de decidir i que seria l'esperit comercial qui s'encarregaria de posar les llengües al seu lloc... doncs bé, que ara, tot això no serveix. Resulta que passar una pel·lícula en català a Catalunya és quasi un pecat capital. Una abominació sense precedents i un disbarat. Però mentre els catalans portem tota la vida -excepte en contades ocasions- sense poder triar mai la llengua de la pel·lícula... això és natural. El famós discurs democràtic totalment hipòcrita, on les lleis només serveixen quan m'afavoreixen a mi...
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat