Zapatero sense riscos
Aquest cap de setmana s'ha pogut veure amb forta amplitud mediàtica a través de tots els mitjans el nou govern que acaba de muntar Zapatero. Ningú es recorda ja que va ser tot just la setmana passada quan Zapatero va ser escollit president del govern espanyol, recorde-m'ho, en segona votació. Poc hi fa això de la primera o segona votació si al final tampoc ha de canviar res. Tothom ja sabia que el senyor de les celles crescudes seria el nou president, i avui ja ningú es recorda d'aquest detall insignificant.La presentació ha estat pletòrica i plena de cares alegres. Les cares no tant alegres, sobretot per aquells que no renoven, no les ha ensenyades pas ningú. L'únic que s'ha de transmetre és l'alegria per un nou mandat i prou. Un mandat sense projecte polític, sense rumb i sense discurs. Zapatero ha estat continuista d'un model que ha demostrat en escreix que ja era molt continuista. Moltes promeses incomplides, i cap gran canvi destacat. Seguirà la dinàmica de sempre amb l'estira i arronsa amb Catalunya i Euskadi i poca cosa més.
Vist des d'un punt de vista espanyol, Zapatero és el president ideal que ja ha demostrat que sap jugar molt bé amb les comunitats conflictives -que diuen ells- i com se les ha torejat per activa i per passiva. I vist també des d'una òptica espanyola, el canvi més destacat és que ara hi ha més dones, que sempre fa gràcia. Ni tan sols cal preguntar-se si s'ha triat als nous ministres per la seva qualitat i capacitat pel càrrec o bé només pel seu gènere. De fet, és tan poc el què en podem esperar els catalans de Zapatero, que ni amb l'excusa del canvi de govern ha aprofitat per llençar un missatge de tranquil·litat. Però de missatge sí que n'hi ha... Magdalena Álvarez continuarà al mateix lloc. Per tant, cap concessió extra a Catalunya, perquè com ja va anunciar durant la campanya, amb el gran escull dels estatuts es donava per finalitzat el procés autonòmic espanyol.
Això sí, aquesta propera legislatura serà més moguda que l'anterior. La crisi econòmica ja comença a treure el cap. Veurem si aquesta gran capacitat que ha demostrat Zapatero per tal de no encarar ni assumir riscos li serveix d'alguna cosa. A veure si també és tan valent i capaç com per 'cepillarse' la crisi. Serà divertit veure com ho farà!







