La nostra màxima feblesa
L’enfrontament que es va poder veure a la sessió de control al Govern és un nou símptoma de la nostra feblesa política. A Catalunya parlem molt perquè no tenim la capacitat real de decidir i així ens trobem que Govern i oposició es tiren la cavalleria per sobre sense arribar a cap conclusió.
1
carregantDesprés de més de 30 anys d’autonomia i del llarguíssim procés de l’estatut, ara ens n’adonem que des d’aquí ni tan sols podem decidir quina aigua poden beure els ciutadans del nostre país. La manca de competències que té la Generalitat en determinats àmbits ens acaba arrossegant cap uns tipus de debats més aviat estèrils, que acaben per debilitar i cansar tant a polítics com a ciutadans. Però, també, tot plegat és fruit d’una herència de ressentiments acumulats al llarg del temps que, en definitiva, amaga una derrota en els continguts, on sovint s’obvien els problemes reals i les discussions acaben convertint-se en disputes dialèctiques amb una teatralització, molts cops, massa exagerada.
Curiosament això també passa amb els malsentesos entre el Barça i l'Espanyol. A aquestes alçades de la lliga, gairebé podem assegurar que ni el Barça guanyarà la Lliga, ni l’Espanyol anirà a la UEFA. Però tant els uns com els altres potser intenteran justificar les respectives males temporades amb el resultat del partit del dervi. Per la seva banda, Mas i Montilla voldran dissimular la buidor competencial de les nostres insitucions amb uns debats exagerats que segurament seran una mica histriònics. I així anem passant els anys, incapaços de resoldre els problemes dels nostres ciutadans.
Imprimir
Enviar
bcn
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat