La llei del silenci
Després d’una setmana de declaracions i contradeclaracions, finalment s’ha aprovat el decret llei segons el qual es proveeix Barcelona amb aigua del riu Ebre. No obstant, tot aquest procés s’ha desenvolupat, malauradament, amb un cert secretisme per part dels nostres governants, cosa que ha provocat el malestar d’alguns sectors socials.Una democràcia necessita, entre moltes altres coses, transparència, coratge i poder per assumir les dificultats i resoldre els problemes dels seus ciutadans. Però, a Catalunya, no tenim ni poder, ni competències reals, ni tampoc prou fermesa per superar els obstacles, i, en conseqüència, els polítics s’acaben amagant darrera d’aquesta manca de transparència. Per tot plegat, sembla que imperi una mena de llei del silenci que acaba repercutint negativament en el desenvolupament i la coherència que hauria de tenir un país normal com hauria de ser el nostre.
I així, mentre alguns polítics volen promoure aquesta llei del silenci (amb l’ajuda d’alguns mitjans que els són afins), d’altres s’omplen la boca defensant la pau, la llibertat i la llei. Una pau defensada amb armes, una llibertat que subestima les necessitats dels catalans i una llei que ens menysté com a poble.







