El concert de Mas i Puigcercós
Zapatero tocat de nou amb el revés de la militància socialista madrilenya a la seva candidata. Montilla que pot quedar no només tocat sinó enfonsat si els resultats de tots els sondejos es confirmen. Un PSC-PSOE debilitat i que cotitza a la baixa pot veure’s abocat a entregar-se a garantir la governabilitat a CiU a Catalunya a canvi que a Espanya Zapatero tingui un suport parlamentari més o menys estable dels homes de Duran al Congrés dels Diputats. O, segona opció, un PSC-PSOE debilitat i a la baixa pot ser un pretext immillorable perquè la federació nacionalista torni a parlar amb el Partit Popular i oblidi el notari.
68
( 5 vots )
carregant
CiU pot tenir la temptació de voler els escons del partit dels quatre milions de firmes contra Catalunya i el recurs a l’Estatut. Hi ha dirigents convergents aspirants a Conseller que la tenen com la primera opció de preferències i no se n’amaguen d’explicar-ho en privat. Els acords amb els de Sánchez-Camacho i Vidal-Quadras difícilment podrien anar més enllà de negociacions interminables per traspassos puntuals. Ara toca un Majèstic II?
Artur Mas tindrà més dificultats en justificar un pacte -ni que sigui soterrat- amb el PP si aquest no puja al podi i no arrabassa la tercera plaça de força més votada a Esquerra Republicana.
Esquerra haurà de triar un dels dos camins: o fustigar CiU i les seves debilitats amb vídeos preelectorals com el de la comissió del Palau o no dinamitar les poques passarel·les (que no arriben a ponts) que queden entre els d’Artur Mas i Joan Puigcercós per tal que, en paraules del propi candidat d’ERC, obrin la porta si la federació truca després del 28-N.
En la dificultat d’assolir el concert econòmic hi ha majoria d’experts que coincideixen a assenyalar que la complexitat és major que la d’aconseguir un estat propi per a Catalunya. Senzillament perquè el concert dependria de la voluntat del govern de Madrid. Però la reivindicació del concert és un punt de partida i trobada comú per a CiU i ERC i una majoria parlamentària que va més enllà d’aquests dos partits. Sense anar més lluny, aquesta era una de les propostes estratègiques del programa que Puigcercós va presentar davant els seus militants al darrer congrés dels republicans de juny de 2008.
Puigcercós podria fer un exercici de coherència i avançar a Artur Mas alguns dels aspectes de país en què, sense necessitat d’un acord permanent, podrien sumar voluntats i consensos. El concert econòmic podria ser el principal. L’aprimament de l’estructura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en podria ser una altre.
Si així fos, Artur Mas hauria de triar amb qui fer el viatge per al principal objectiu que s’ha fixat, el concert per al 2012. O el PP de Sánchez Camacho, el retorn dels toros com a condició sine qua non i el recurs a l’Estatut. O l’Esquerra de Puigcercós. La guerra civil nacionalista d’aquesta darrera dècada continuarà o pot haver-hi un cessament responsable d’hostilitats al voltant d’objectius estratègics de país?
Imprimir
Enviar
Sentmenat
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat