Corbacho, l'home del sac
Els cops de volant i els canvis de criteri sobtats es paguen cars. Els entesos en ciència política asseguren que els electors en conformen les seves percepcions lentament i el que més els desmotiva per seguir fidels a una opció és la manca de coherència d’aquesta.El número tres de Montilla a les llistes electorals del PSC treu a passeig l’espantall d’una suposada violència que podria desencadenar-se si s’iniciés un procés d’independència de Catalunya. Quina credibilitat pot tenir algú que renega i visualitza un procés sobiranista com un trauma quan el seu partit porta governant amb els independentistes des de fa set anys? A qui vol disputar vots Corbacho, al PP i Ciutadans? El partit que ha votat la Llei del cine, la de consultes, la Llei d'acollida o ha multat els comerços que discriminaven el català vol ara disputar el vot espanyolista?
Ni la plaça Sant Jaume serà Tian'anmen ni Catalunya serà l’Albània del Mediterrani. L’Europa culta, rica i del segle XXI no ho permetria. Ni Espanya tampoc no podria permetre’s el cost internacional de l'estampa de la divisió cuirassada Brunete entrant pels Monegros i per la Diagonal. Ni la policia catalana permetria una insurrecció d’una minoria radical de l’unionisme espanyolista present a casa nostra si la voluntat clara i rotunda del poble de Catalunya fos la de constituir-se en estat propi.
Els sobiranistes, els que algun dia votaran Sí, poden estar d’enhorabona. Els detractors de la independència han de recórrer a l’home del sac. És el senyal inequívoc que ara ja no els queden arguments per justificar la dependència d’Espanya.