El PSC i la seva autonomia
És ben sabut que les relacions amb Espanya són molt difícils per a tots els catalans, i, fins i tot, per aquells catalans que volen ser espanyols. Perquè els espanyols no ens estimen massa, ni encara que algun català vulgui ser-ne. Aquest problema de fons s’arrossega des de fa temps i genera debats en el si dels partits polítics que tenen representativitat tant a l’Estat com a Catalunya.Fins el 1981, el Partit Socialista de Catalunya havia tingut grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Aquell any va ser suprimit i integrat dins del grup parlamentari del PSOE, precisament quan l’Ernest Lluch era un dels pesos pesants dels diputats catalans a Madrid.
Ara, aquesta disputa ha reaparegut i provoca distencions dins del socialisme català. El conseller Antoni Castells s’ha mostrat clarament a favor del grup parlamentari propi i, el nou ministre, Celestino Corbacho, ha declarat que no és necessari. I en el rerafons d’això, hi ha una desconfiança creixent del PSC cap als seus socis madrilenys. Per una banda, el PSC interpreta que ell ha aportat la victòria en el conjunt de l’estat espanyol enfornt el PP; i, en canvi, el PSOE interpreta que hagués tingut més vots a la resta de l’estat espanyol, sinó fos per les moltes concessions que ha hagut de fer el PSC pel pacte tripartit.
Un altre exemple dels desacords socialistes es va veure evident durant la crisi de RENFE amb Rodalies. Durant la visita que va fer Zapatero per apaivagar el conflicte, el president del govern espanyol no va ser rebut per membres del govern català, ni tant sols pels membres socialistes del govern de Catalunya. Per contra, va ser rebut amb entusiasme per l’aleshores alcalde de l’Hospitalet.







