El patrimoni és cosa de pobres
Des de gener de 2008, l’Estat espanyol ha deixat d’ingressar 1.500 milions d’euros l’any a causa de l’eliminació de l’Impost sobre el Patrimoni. Gràcies a aquesta mesura presa amb l'objectiu de reactivar l’economia espanyola, el 2 % de la seva població ha deixat de pagar per aquest concepte a l'erari públic.Tant el PP com el PSOE tenien com a promesa electoral l’abolició d’aquest impost i, curiosament, tots dos van utilitzar els mateixos arguments per defensar-ho. Afirmaven que aquesta imposició només recau sobre les rendes mitjanes, que els únics estats de la Unió Europea que aplicaven aquest impost eren França i l’Estat espanyol, que ja no servia com a instrument de control de rendes i que és un exemple de doble imposició.
La recaptació de l’Impost sobre el Patrimoni era un dels majors ingressos per a Catalunya i, en conseqüència, la seva eliminació ha suposat un greu trasvals econòmic i financer. En definitiva, la nostra capacitat de despesa ha disminuit. O, per dir-ho d'alguna altra manera i com que no ens han donat cap alternativa, ara haurem de treure diners d’alguna altra banda per finançar la nostra sanitat o les nostres escoles públiques.
Però el més greu de tot és que alguns polítics d’esquerres defensen qualsevol mesura d’eliminació d’impostos i obligacions i, més greu és encara, que defensen la supressió dels que recauen sobre el patrimoni. Tothom pensava que tenir béns i valors és un luxe que cada cop menys persones podien adquirir, però sembla ser que ho hem entès malament.







