Un 12 d’octubre en pau i tranquil·litat
La celebració del 12 d’octubre és l’apologia d’un genocidi. És així per molt que soni gruixut o costi reconèixer-ho a Espanya. La història no es pot reescriure.En l’Espanya del segle XXI es deia que totes les idees eren defensables en democràcia. Però el 2002 es va aprovar la Llei de partits que permetia il·legalitzar-ne. Una excepció a Europa que només succeïa a l’altre extrem geogràfic de l’Estat espanyol, Turquia.
Deu anys després, un partit -Batasuna- que compta amb un suport social considerable en una nació segueix sense poder presentar-se a unes eleccions perquè s’assegura que no condemna la violència. Per contra, formacions extremistes, supremacistes o que directament neguen l’Holocaust poden fer un acte a plena llum del dia al centre de Barcelona. O tots moros, o tots cristians.
El 1999 va ser el darrer dels anys en què l’extrema dreta va manifestar-se al centre de Barcelona per fer exaltació de la Hispanitat. Fins llavors ho feien a la Plaça dels Països Catalans, just davant de l’estació de Sants. La pressió dels grups antifeixistes va obligar la delegada del Govern espanyol a desplaçar-los fins a Montjuïc per evitar mals majors.
Resulta difícil de comprendre que els ultres tornin al centre de la capital catalana a recordar un genocidi ètnic i cultural. Però si finalment la legislació i la justícia espanyola permeten la concentració dels neofeixistes a Barcelona, els Mossos d’Esquadra i el Departament d’Interior de Saura i Delort es trobaran obligadament davant d’un nou examen. Hauran d’aconseguir mantenir la calma per no tornar 11 anys enrere. Prou va haver-hi amb la nova Rosa de Foc amb què va convertir-se la ciutat la tarda de la vaga general.
La judicatura i els poders públics haurien de reflexionar si les lleis es fan i s’apliquen amb sentit comú o amb criteris sovint divergents, arbitraris i aleatoris. I, sobretot, haurien de preguntar-se de què serveix una llei de partits que suposa una excepció antidemocràtica i impensable en l’Europa civilitzada.