L'Esquerra democràtica de debó
Dilluns vinent les diferents candidatures a encapçalar Esquerra hauran de presentar les firmes que n’avalaran la seva validesa. Els quatre candidats a la presidència, és a dir, l’actual president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, el fins ara secretari general del partit, Joan Puigcercós, l’ex-conseller Joan Carretero de Reagrupament.cat i el número 2 a les llistes del Congrés dels Diputats per Tarragona, Jaume Reyner, són les seves cares visibles.Segons algunes previsions de vot és fàcil pensar que després del Congrés, Esquerra tindrà un líder que, en el millor dels casos, serà recolzat per no gaire més de la meitat de la seva militància. Per tant, és possible que a mesura que s’acosti el dia de l’elecció, les notícies i els rumors sobre possibles pactes i coalicions omplin les pàgines dels diaris i arribin a saturar les orelles de molts militants. Tots plegats, doncs, haurem de saber destriar el gra de la palla.
Sens dubte la multiplicitat de les candidatures pot ser interpretada com una vitalitat democràtica del partit. També seria legítim, però, que molts militants arribin a pensar que alguns dels candidats es limiten a intentar guanyar alguna quota mediàtica sense cap opció versemblant a la victòria. Al llarg del proper mes encara podrem observar alguns moviments de fitxa sorprenents, tal com passa en qualsevol campanya electoral. Confiem que la generositat dels vençedors contribueixi que tota la militància pugui trobar un lloc adequat en el partit per a servir el país. I confiem que el compromís d’aquells que no obtinguin la victòria els estimuli a seguir treballant en un projecte compartit.







