Dimarts, 15 de maig de 2007 05:00 h

Blocs electorals

La imposició dels blocs electorals és una claríssima interferència del món de la política en el de la premsa. És una vella i rància tradició, la intervenció del poder polític sobre el mediàtic, i una perversió de les regles de joc. No només pel que fa als mitjans públics sinó també als privats. Més ben dit, la pràctica totalitat dels mitjans privats són la corretja de transmissió ideològica de grups empresarials molt concrets vinculats a opcions polítiques concretes. No cal dir quina és la sintonia entre El País i el PSOE, o El Periódico i el PSC, El Mundo i el PP (o Ciutadans). Això no significa que en cadascun d’aquests mitjans no hi puguin treballar bons professionals. Però és un secret a crits que aquests mitjans són instruments de propaganda dels seus i de flagel·lació dels adversaris, que, sovint, són elevats a la categoria d’enemics. O perquè oblidar que alguns d’aquests mitjans, com tants d’altres, també han contribuït a escolar els seus partits de referència cap a posicions més dretanes i espanyolistes, reforçant, per exemple, en el cas d'El Mundo, el sector més ultra del PP. O el progressista El País, un mitjà de comunicació profundament sectari i que ha defensat les posicions més jacobines del PSOE. O les portades esperpèntiques d'El Periódico en cadascuna de les darreres eleccions que vulneraven el Codi deontològic. O les derives interessades de La Vanguardia i l’AVUI a favor de CiU i contra l’esquerra independentista.
Els mitjans i els partits polítics, tots els que disposen d’un complex mediàtic proper, interactuen. Perquè si algú, a aquestes alçades, es creu encara allò de la independència dels mitjans de comunicació, no és que la seva sigui una vida d’ingenu sinó de cec, i ja se sap que no hi ha més cec que el que no hi vol veure.
Els blocs electorals no haurien d’existir. Però el partidisme dels mitjans no és cap descobriment de Directe.cat, que avui els blocs d’eleccions municipals en els mitjans de comunicació públics estiguin tutelats per criteris polítics no ha d’amagar que les informacions periodístiques massa sovint tenen un accentuat caràcter polític, més enllà d’allò que hauria de ser raonable. La instrumentalització política de determinada premsa és també una distorsió de les regles de joc, sovint tant o més que la tutela política dels blocs electorals, que, insistim, no hauria de ser-ho.