A Catalunya li manca recerca
El coneixement i la recerca són dos punts fonamentals per a la construcció de la Catalunya del futur. En les etapes dels consellers d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Collell i Carles Solà, es va impulsar la creació de centres de recerca per potenciar l’excel·lència investigadora, la internacionalització i la transferència de coneixement del sistema universitari català i, des d'aleshores ençà ja en funcionen uns 32 de característiques similars. Tanmateix, hi ha un predomini aclaparador dels centres relacionats amb les Enginyeries i les Ciències de la Salut i de la Vida i Teconologia (uns 26) i un dèficit en els àmbits d’Humanitats i Ciències Socials.A principis de 2006 i conscients d’aquest desequilibri, l’equip del conseller Solà impulsà un programa a favor de la creació de cinc centres de recerca en Humanitats i Ciències Socials, i, entre ells, un d’història de Catalunya. Però, han passat més de dos anys i encara cap d’ells no s’ha portat a bon port. És per això que cal preguntar-se les raons d’aquesta paràlisi: manca de recursos? Manca de valentia política? Dèficits de gestió? Incapacitat per vèncer obstacles per motius ideològics o gremials?
Sigui com sigui, l’actual comissionat i la Direcció General de la Recerca hauria de donar senyals d’eficiència i valentia per tirar endavant projectes nacional i científicament necessaris que reforçarien un projecte adequat per als reptes de la Catalunya del segle XXI.







