El 42 per cent que CiU i PSC no reconeixen
En un sistema polític complex i plural com el català, resulta sorprenent que els dos grans partits s’estiguin plantejant -tot i el trencament momentani de les negociacions- un debat electoral únicament a dues bandes. Va ser la mateixa Convergència i Unió qui va criticar els cara a cara excloents només entre Zapatero i Rajoy a les eleccions espanyoles. La federació nacionalista va forçar aquella portada de La Vanguardia en què titulava ‘cosa de tres’ i que pretenia igualar Duran i Lleida als dos presidenciables de PSOE i PP.PSOE i PP sumen al Parlament espanyol més d’un 83 per cent de les banquetes de l’hemicicle del Congrés dels Diputats. CiU i PSC, a Catalunya, arriben a representar actualment el 58 per cent de l’electorat. Tradicionalment i de manera més accentuada en les darreres legislatures, els tercers i quarts partits a casa nostra han tingut la clau de la governabilitat parlamentària. El PP de 1999 a 2003 amb el darrer govern de Jordi Pujol i ERC i ICV en els dos governs catalanistes i d’esquerres.
Deixar fora aquest 42% de ciutadans que opten per altres opcions polítiques és un intent en va de bipolaritzar una campanya que, previsiblement, tornarà a deixar repartits els 135 escons del Parlament amb una geometria variable d’aliances postelectorals.
Major menyspreu propinen PSC i CiU a aquest 42% de catalans si encara volen fer servir els mitjans de comunicació públics per portar a terme aquest intent de reduir les eleccions del 28-N a unes presidencials nordamericanes. Per sort, Catalunya no és Amèrica.







