La batzacada de CiU
No és hora encara de celebrar derrotes ni victòries de ningú. No és que Xavier Trias no sigui un personatge simpàtic, ni que sigui pitjor candidat que Hereu, que no ho és pas. El problema de CiU no es diu Trias, el drama és la desorientació política d’un partit que, havent perdut el seu baluard de la Generalitat, és incapaç de redreçar el rumb i ser alternativa a la ciutat de Barcelona. Una ciutat en què no seria gens descartable un canvi rotund si la suma dels regidors de CiU i els de l’esquerra independentista donessin majoria. Però les previsions no són aquestes, ni de lluny.
45
( 10 vots )
carregant
Després del nyap de la campanya de les últimes eleccions catalanes, d’una estratègia marcada per la supèrbia de la new generation convergent, de gent que es vanta de no necessitar pencar per viure, de columnistes de referència profundament classistes i ofensius –algun que fins i tot ha acabant demanant el vot pel sociata egòlatra dit Jordi Hereu- o d’altres que actuen amb una crispació que els encega i que no els permet ni dissimular la seva animadversió malaltissa a l’esquerra independentista, ara es troben en l’atzucac de no poder aspirar a cap de les alcaldies importants i d’estar a un pas de perdre l’Ajuntament de Tarragona, on els darrers anys han governat amb el Partit Popular. Fins i tot perillen les diputacions que governen, un panorama ben desolador per a un partit que és part essencial del mapa polític del país.
En lloc de fer una autocrítica severa, d’admetre que CiU és o on és per mèrits propis, que el pacte Mas-Zapatero ha estat un fracàs rotund, que Duran i Mas xoquen dia sí dia també sense que ja no els importi ni desautoritzar-se públicament, de buscar la centralitat política del partit que no vol dir tant centrar el discurs com possibilitar aliances de pactes; CiU s’ha enroscat en una espiral de crispació que els ha portat a situar l’esquerra independentista com el seu principal enemic, com l’únic a batre. Els qui han fet més visible aquesta obsessió són els integrants histèrics de la seva Artilleria Mediàtica, bona part dels quals són els que van acceptar, submisos, un dinar de forquilla i ganivet al Via Veneto, en una compra vergonyosa de les seves complicitats perquè s’afanyessin a enaltir les grandeses d’un Estatut molt devaluat i que ha estat objecte de la riota pública dels mandataris més jacobins del PSOE.
CiU assisteix impotent a unes eleccions municipals que seran una batzacada majúscula i en què, tot just, podrà aspirar a recuperar alguna capital de comarca mitjana, sempre que no hagi dinamitat les possibilitats d’entesa amb l’esquerra independentista. I amb la dissort d’un futur ben incert i sense la possibilitat de tenir, ni tan sols, l’opció d’aspirar a un pacte per conquerir el govern municipal de la capital de Catalunya.
Imprimir
Enviar
Catalunya
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat