El matí del 29 de novembre
En el transcurs de la conversa amb Joan Laporta que l’equip de redacció del directe!cat va mantenir aquest passat dimarts, va sorgir un quadre visual per l’endemà de les eleccions que el candidat de Solidaritat va assegurar fermament que desitjava: el dilluns 29 de novembre, Joan Laporta de la mà de Joan Puigcercós trucant a la porta del carrer Còrsega 333 -seu nacional de CiU- oferint els seus diputats a Artur Mas si està disposat a conformar una majoria parlamentària partidària de l’Estat propi.La fotografia pot semblar utòpica. O potser no tant. Primer caldrà que Solidaritat es guanyi la presència al Parlament. Segon que els escons d’Esquerra siguin un resultat prou acceptable per evitar un terrabastall intern. També serà necessari que tots dos es posin d’acord tot i que Puigcercós ja ha deixat dit que sí que està obert als pactes amb aquells que vulguin fer un pas endavant de debò. Precisament per això qui tindrà la clau de tot plegat serà Artur Mas que previsiblement podrà sumar amb ERC (i Solidaritat?) o el Partit Popular.
L’estampa descrita no es fàcil ni la independència està a la cantonada. Però valdria la pena tenir-la present com a escenari futurible. En aquests moments, immersos en la recta final de la precampanya, Artur Mas hauria de començar a parlar clar al seu electorat. Uns votants que tenen dret a saber si el líder de CiU pensa especular amb els vots de la dreta espanyola més extrema o apostar per un bloc sobiranista gradual però desacomplexat.
Fins al moment, Mas ha deixat clar que es queda amb els fills de l’Espanya més reaccionària. Amb Sánchez Camacho i García Albiol. El líder de CiU prefereix, escoltant les seves declaracions, preparar la negociació d'un nou sistema de finançament a partir de 2012. Previsiblement amb el futur Govern espanyol que podria ser del PP. El 29 de desembre, Artur Mas tindrà el deure de decidir: amb Catalunya o amb Espanya.







