70 anys per guanyar la batalla de la dignitat
El Govern catalanista i d’esquerres haurà comès multitud d’errades durant els dos mandats en què ha exercit. Ben segur. Però és de justícia reconèixer-li els encerts. Aquest diumenge els consellers Saura i Huguet van abanderar un acte de necessitat històrica. Han hagut de passar 70 anys per a que les víctimes de la batalla de l’Ebre hagin rebut un reconeixement institucional en tota regla.Com recordava el republicà Josep Huguet, en l’anomenada Transició es va voler fer passar l’amnistia per amnèsia. El perdó forçat per les circumstàncies del moment convertit en un exercici d’esborrar la memòria i passar pàgina.
El de diumenge a la Terra Alta va ser un acte institucional de justícia, mai de revenja. Als qui parlen de revengisme quan es refereixen als processos oberts per recuperar la memòria històrica cal recordar-los una premissa que s’omet sempre quan es diu aquella generalització de ‘a tots els bàndols es van cometre excessos’. Trampa. Un dels dos bàndols, el franquista, va ser qui va iniciar-ho tot amb un cop d’estat il·legal contra un govern escollit democràticament a les urnes.
Els sumaríssims a Companys i el de Carrasco i Formiguera segueixen sense anul·lar-se. Una decisió que està en mans de l’aparell judicial d’Espanya. Els lluitadors per la llibertat al front de l’Ebre i els seus descendents han tingut un homenatge simbòlic però necessari. Estava en mans del Govern de Catalunya. Tot i el retard de 70 anys, la dignitat de Catalunya reclamava aquest gest. En aquest capítol, el Govern ha estat a l'altura.







