Els papers més desitjats
El litigi de dur els papers de la Guerra Civil acumulats a l’Arxiu de Salamanca cap a Catalunya, sembla estar assolint el seu objectiu amb èxit i es comença a percebre el possible final. El periple que fa més de 5 anys que dura i les diferents accions dutes a terme per aconseguir el retorn de la documentació (correspondència, llibres, cartells, fotografies i documentació administrativa diversa) incautada pel règim franquista als seus legítims propietaris, no han estat envà.Una reivindicació que, com poques, ha aglutinat per una mateixa causa entitats, associacions, partits polítics i persones particulars. Segurament, la injustícia que hi ha al darrera d'haver espoliat uns documents al principi del règim franquista i de no premetre'n el seu retorn ni en plena democràcia, va fer reaccionar la societat en massa. Tot això, sumat a la incomprensible animadversió que hi ha hagut per part d'alguns individus, va acabar d'encendre els ànims i de voler aconseguir el dret de tenir el què ens pertoca entre les mans, per moltes traves que es posessin per davant. I el cert és que n'hi ha hagut. Perquè, tot i que des de l'any 2005 que existeix la llei de restitució, sembla que alguns, a posteriori, encara s'entestin a posar condicionants i impediments perquè no arribi el final.
Amb tot, segons el ministre de Cultura, César Antonio Molina, enguany les set caixes de la Generalitat de Catalunya que s'havien d'entregar a principis de 2007, es tornaran el 19 de juny quan s'hagi constituït el Patronat del Centre Documental de la Memòria Històrica. Però, en canvi, la destinació dels 2 milions dels documents propietat de persones privades 'l'haurà de dilucidar la comissió mixta' perquè per part del ministeri considera que 'hi ha discrepàncies sobre alguns d'aquests papers o materials'. Un altre cop, les persones de peu tornaran a ser les més afectades i les que hauran d'esperar més temps (i no sabem fins quan) perquè aquest "desig" els sigui concedit. Però, com diuen alguns, quan desitges molt una cosa, finalment, arriba. I de desig no en falta, més aviat, ens en sobra.







