El Liceu no és Pearl Harbor
Jordi Cañas, portaveu de Ciutadans, es fregava les mans en el transcurs del contacte informatiu que va mantenir a les instal·lacions del directe!cat en el marc de les trobades per ajudar a contextualitzar els nostres lectors al voltant de les eleccions del proper 28-N. Ho feia pel regal que el cop de voltant del discurs del PSC els hi està posant en safata: fer marxa enrere sempre és interpretat majoritàriament com el reconeixement d’un error. Que la seva política al Govern els darrers anys ha estat equivocada. Per molt matisos que s’intentin posar, la política és el negoci de les percepcions.José Montilla no és Isoroku Yamamoto, l’almirall de l’armada japonesa que va ordenar l’atac suïcida dels seus aviadors contra la flota nordamericana en la Segona Guerra Mundial. I el Liceu -on Montilla va dir diumenge que tripartit mai més- no és Pearl Harbor. Senzillament perquè Montilla no va practicar un atac suïcida contra els seus enemics polítics sinó contra el seu mateix projecte. Renunciar a un govern amb ERC i ICV és reconèixer obertament que ell mateix sap no serà el proper president de la Generalitat. Els cavalls perdedors no acostumen a atreure apostes.
Montilla no tornarà a fer un tripartit perquè -entre altres- dies abans Joan Puigcercós ja havia deixat clar que no el reeditaria. No és un detall menor.
Una fórmula necessària el 2003 que el 2010 ha arribat a la seva fi. Soroll continu i deslleialtats entre els socis, la tònica de set anys. Un govern que va deixar que fos la mateixa oposició qui el bategés com a ‘tripartit’ quan el primer deia que volia anomenar-se ‘govern catalanista i d’esquerres’ i el segon ‘govern d’entesa’. I un president Montilla que no ha liderat. Lideratge és molt més que simple bona gestió.
La involució del discurs Montilla farà un flac favor al país. Donarà ales als qui no s’han cansat demagògicament de pregonar que el castellà està perseguit a Catalunya i que el debat identitari ha evitat que el Govern hagi estat pendent de les preocupacions ciutadanes. Podrà percebre's que Montilla renega d'haver fer lleis de país com la del Cinema o la d'Acollida. Queda en mans d’ERC i ICV defensar sense complexos allò que creguin que han aportat a Catalunya els darrers set anys.
José Montilla ha preferit acontentar Ferraz abans que arriscar a Catalunya. Després d'un bon grapat d'anys, els dirigents socialistes espanyols ja el tornen a aplaudir. Els mateixos que van voler que Artur Mas fos president el 2006 i que ara tornen a preferir-ho, per molt que l'aplaudeixin.







