Joan Solà, valentia per a la desobediència
Joan Solà deixava eixe món el dia que els enemics de la llengua catalana brindaven per un nou atemptat del seu aparell judicial destinat a evitar que a Catalunya es pugui viure plenament en català.Les decisions del Tribunal Superior de Justícia no són menors perquè comencen a suposar un degoteig inacabable de laminacions d’una normalitat lingüística incompleta que porta 30 anys construint-se. Hi haurà qui ho veurà com una oportunitat per a l’independentisme, els de la confraria del ‘com pitjor vagi, millor’. El problema és que fins que l’estat propi no sigui una realitat, la gestió del dia a dia és la que edifica la societat i fabrica els ciutadans del demà.
Deia Joan Solà que defensar la llengua és defensar la terra. En el seu recordat discurs al Parlament reclamava valentia als diputats per treballar per assolir majors cotes de sobirania. Joan Solà hauria demanat desobeir aquells qui volen que el català sigui llengua de segona. Perquè, si el català no pot ser preferent a Catalunya, on ha de ser-ho? A Andorra?
Aquesta és la valentia que reclamava: que les autoritats institucionals defensin el pacte subscrit fa 30 anys amb l’inici del procés de normalització lingüística. Que no acatin sentències polítiques que es desprenen d’un tribunal polític i polititzat com és el Constitucional. Dir no als qui volen desfer el camí ja fet. Aquest serà el millor homenatge al lingüista del poble. Joan Solà, valentia per a la desobediència. Descansi en pau.







