Montjuïc ens fa diferents
Qui cregui que dins de l'Estat espanyol tots som iguals, s'equivoca. Són els mateixos espanyols els que ens demostren, fet rera fet, que ells són un poble i nosaltres en som un altre. Com també que allò que és seu, no és nostre, i viceversa.L’exemple més recent és el retorn del Castell de Montjuïc. Construït el 1640 com a fortificació durant la revolta contra Felip IV, va albergar a finals de segle XIX, les víctimes de la repressió política, social i de lluita obrera. A principis de segle XX, s’hi van tancar els detinguts de la Setmana Tràgica, on Ferrer i Guàrdia va ser afusellat, i el 1936 es va omplir de presos polítics. Tot i que, el castell és tràgicament recordat perquè en el seu fossat, Lluís Companys va ser afusellat pels franquistes el 15 d'octubre de 1940.
Però fins el 1960 va ser presó militar. I tres anys després, Franco va inaugurar-hi el Museu de l’Exèrcit. I fins a finals d’abril de 2008, no es va poder retirar l’estàtua eqüestre del dictador espanyol que hi havia. Per sort, aquests dies el recinte creat amb finalitats i objectius militars, obrirà les portes perquè tothom pugui accedir a aquells espais que aban eren a mans dels espanyols i fins ara restaven tancats.
Tot fa pensar que el Ministeri de Defensa li està constant molt cedir-nos-el i que l’Ajutament de la capital catalana n'utilitzi les seves instal·lacions. Així és com, de nou, els espanyols ens refermen la nostra convicció que ells i nosaltres som diferents i reforcen els nostres fonaments per a creure i percebre que la independència no només és real, sinó també raonable.







