La vergonya del Castell de Montjuïc com a exemple
El Castell de Montjuïc fa anys i panys que hauria d’haver estat retornat a la ciutat de Barcelona. Que Hereu ho hagi anunciat ara és un més dels habituals actes d’electoralisme del PSC, com el mateix Hereu, un producte de la factoria socialista. Es desfan del model vell i esgotat i l’envien a Madrid, on ha posat de manifest la desgraciada tradició dels ministres catalans a Madrid d’aquest partit: enrolats en la dinàmica centralista del govern espanyol i amb nul·la voluntat d’aportar cap mena de sensibilitat federalista, la que sobre el paper passa per ser la recepta miraculosa del PSC per transformar un estat que actua contra els interessos nacionals de Catalunya. Clos, com en el seu dia Montilla, ja ha demostrat què en podem esperar i s’ha lluït davant la decisió del Govern valencià del PP de tancar per decret els repetidors de TV3, gairebé tant com quan va fer el ridícul disfressat de samber.
20
( 5 vots )
carregant
Hereu ha estat alcalde de Barcelona sense haver passat per les urnes. I el PSC ha tornat a recórrer a una pràctica que desvirtua les eleccions i per tant l’exercici del sufragi. Per si fos poc, el PSC ha tornat a utilitzar els mitjans públics –i els privats més acòlits- per promocionar el seu candidat, una estratègia barroera que els atorga, això no obstant, bons resultats i que ja comença a ser marca de la casa.
Però tant o més desafortunada ha estat la intervenció d’ICV al Congrés dels Diputats en el cas del Castell de Montjuïc, recorrent als focs artificials en plena precampanya electoral. La seva proposta era un gest estèril de cara a la galeria quan, com sempre, els ecosocialistes no tenien cap intenció de contradir els seus mentors. El procés de devolució del Castell de Montjuïc a Barcelona segueix el patró reaccionari que en el seu dia va prefixar José Bono, l’exministre de Defensa digne successor del seu antecessor, Federico Trillo, un dels homes més nefastos de l’era Aznar.
Barcelona necessita més que mai un increment de la presència independentista. Només aquesta pot precipitar un canvi de tornes. La capital de Catalunya no pot quedar en mans d’aus de pas, de productes de laboratori amb data de caducitat que quan evidencien les seves mancances són enviats a exercir de ministres espanyols a Madrid. I encara menys de succedanis, de formacions liderades per personatges que presumeixen ser d’esquerres i viuen com a nous rics aliens als problemes reals de la societat, que ni pateixen, ni comparteixen. Però dels que no dubten a treure’n rèdits polítics en un exercici de transvestisme polític permanent.
Imprimir
Enviar
Joan
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat