Ara sí que toca
Feia anys que se’n parlava i s’especulava. I el 28 de novembre sortirà a la llum. Aquest dijous va presentar-se en societat al Palau de la Música en un acte sobri però amb càrrega de fons. El nou diari Ara.El professor Josep Gifreu va aportar llum sobre l’espai nacional de comunicació, vital per a la salut i expansió de la llengua catalana. Tot el que sumi en aquesta direcció és una bona notícia. I més si té voluntat de liderar aquest espai i dinamitzar-lo.
Un gran triomf per a la llengua va ser l’aparició de l’edició catalana de El Periódico. Caldrà veure què passa amb La Vanguardia en els propers mesos. Caldrà felicitar d’entrada l’Ara si realment ha incidit en l’acceleració del procés de catalanització del rotatiu dels Godó.
Però en un espai de 10 milions de potencials consumidors, la xifra de lectors de diaris en paper en català segueix sent ridícula. És per això que l’Ara ha de conquerir nous mercats i evitar la canibalització dels rotatius ja existents. En especial amb el nou Avui que amb professionalitat, mètode i economia de guerra per part dels editors gironins de El Punt, faran possible en breu que deixi de perdre quantitat de diners cada any. Un mèrit que no és menor.
L’Ara ha aixecat una forta expectativa i ha fixat un llistó alt. Firmes reconegudes. Horitzó nacional. Propostes innovadores. Reflexions de fons sobre el futur del periodisme. Promeses d’independència del poder polític i del diner públic.
Ara caldrà no decebre perquè el globus que s’ha inflat s’elevi i no punxi. Benvinguts a sumar.







