A Catalunya tot es supera
A Catalunya, moltes veus diuen que el conjunt de l’economia va malament i, algunes d’elles, les més pessimistes, anticipen que el futur serà un autèntic desastre. Segurament, deuen tenir part de raó, però aquesta situació no és tant o més delicada que en altres països del món.El petroli, un be que no se’l pot considerar de luxe perquè el consumeix gairebé tothom i en assiduïtat, n’és el principal protagonista i una de les principals causes d’aquesta inestabilitat. Les variacions de l’oferta, la demanda i, en conseqüència, del seu preu, afecten a moltes altres variables macroeconòmiques i fan trontollar, fins i tot, les economies més fortes dels països occidentals. A més, evidentment, l’augment del petroli de Brent fins a 140 dòlars el barril, quan durant la guerra d’Iraq estava a 26, ha afectat molts aspectes de la nostra vida quotidiana.
I les dades que demostren la desacceleració de l’economia catalana són ben eloqüents: pèrdua del pes relatiu de l’economia dins de l’Estat espanyol, caiguda del PIB per càpita, disminució de la renda familiar disponible, augment de l’atur, estancament i caiguda de determinats sectors econòmics, etc. Però, afortunadament, Catalunya té mecanisme d’autosuficència i de superació gràcies, per exemple, al pes de les petites i mitjanes empreses i la diversificació i internacionalització de la nostra economia.
Encara que el ministre d’Indústria espanyol, Miguel Sebastián, calmi als espanyols dient-los que no s'han de preocupar perquè “com més es caigui, més ràpida serà la recuperació”, nosaltres estem ben tranquils. Només cal que fem el què hem fet sempre, perquè, històricament, Catalunya ha estat capaç d’alçar-se i tirar endavant per si sola i, per tant ara, si hi ha una part de l’estat espanyol que pot reaccionar a aquesta crisi global, aquesta part és Catalunya.







